Cambril

cambra elevada darrere l'altar, sovint amb imatge a venerar

Un cambril és una cambra o petita capella elevada i accessible que es troba a les esglésies, situada a la part posterior d'un altar i presidida per una imatge d'especial veneració la qual és visible des de la nau de l'església a través d'una obertura.[1]

Església de Sant Llorenç de Morunys, cambril de la Mare de Déu dels Colls

L'evolució inicial dels cambrils està estretament relacionada amb l'evolució dels retaules. N'hi ha antecedents en la fase final del gòtic i durant el Renaixement, però la seva plenitud arriba amb el barroc, sobretot a la península Ibèrica i a l'Amèrica llatina.

En tractar-se d'espais d'especial significació per al culte, els cambrils acostumen a ser llocs on la decoració és rica i abundant.

Exemples destacats són el cambril de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València; el cambril de la Mare de Déu dels Colls a Sant Llorenç de Morunys; el cambril de la Mare de Déu de Montserrat; el de la Basílica de la Mercè, a Barcelona o el de la Mare de Déu del Claustre a la Catedral de Solsona. Destaquen així mateix el de la Mare de Déu de Guadalupe o el del Santuari de la Victòria, a Màlaga.

ReferènciesModifica

  1. «Cambril al diccionari de les arts del TERMCAT». [Consulta: 1r juny 2016].