Camil Oliveras i Gensana
arquitecte català
Camil Oliveras i Gensana (Figueres, 1840 - Barcelona, 1898)[1] va ser un arquitecte català.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1840  Figueres (Alt Empordà) | ||
| Mort | 1898 (57/58 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecte | ||
| Moviment | Modernisme català | ||
Biografia
modificaEra fill de Francesc Oliveras i Maria Gensana, i l'any 1871 es va casar amb Amàlia Dodero.
El 1869 es va titular com a mestre d'obres, i el 1877 com a arquitecte, i des d'aquest any fou arquitecte provincial de la Diputació de Barcelona. Juntament amb Domènech i Montaner i Josep Vilaseca, va formar part de la primera generació d'arquitectes modernistes catalans.
Morí de tuberculosi a l'edat de 58 anys.
Obres
modificaLes seves obres més importants a Barcelona són:
- Església del Sagrat Cor de Jesús (1883-1885), en col·laboració amb Joan Martorell i Montells.[2]
- Casa de Maternitat (1889-1898), on emprà com a materials bàsics el maó vist i la ceràmica policroma.
Referències
modifica- ↑ «Defuncions, núm.9537». AMCB, 06-09-1898.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors: ruta del modernisme, Barcelona. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 155. ISBN 978-84-96696-02-0.
Bibliografia
modifica- «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.