Camp de gel patagó sud
El camp de gel patagó sud és una gran extensió de gels continentals (la tercera més extensa del món després de les de l'Antàrtida i Groenlàndia, la major de totes les de caràcter continental no polar i amb accés terrestre), situada als Andes patagons, a la frontera entre Xile i l'Argentina.[1] És denominat Casquet glacial patagó a l'Argentina i Camp de Gel Sud a Xile, per a diferenciar-lo del camp de gel patagó nord.[2]
| ||||
| Tipus | Glacera  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional Bernardo O'Higgins, Parc Nacional Torres del Paine i Parc Nacional Los Glaciares | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, Regió d'Aysén (Xile), Província de Santa Cruz (Argentina), Natales (Xile), O'Higgins (Xile) (en)  , Departament de Lago Argentino (Argentina), província d'Última Esperanza (Xile) i Capitán Prat Province (Xile) (en) | |||
| ||||
| Serralada | Patagònia Andina | |||
S'estén de nord a sud al llarg de 350 km, des dels 48° 20′ S fins als 51° 30′ S. Té una extensió de 16.800 km², dels quals 14.200 km² pertanyen a Xile i la resta, 2.600 km², a l'Argentina.[3][4]
Del camp de gel es desprenen un total de 49 glaceres, entre les quals es troben les glaceres Upsala (902 km²), Viedma (978 km²) o Perito Moreno (258 km²) a l'Argentina, i a Xile, la glacera Pío XI (la més gran de tot l'hemisferi sud, amb 1.265 km²), Balmaceda, Serrano, Geike o Grey.
Gran part de la seva extensió es troba protegida en formar part de diferents parcs nacionals: els de Bernardo O'Higgins i Torres del Paine a Xile, i el de Los Glaciares a l'Argentina.[5]
Referències modifica
- ↑ «Southern Patagonia Ice Field» (en anglès). visibleearth.nasa.gov, 03-03-2014. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Hielos Patagónicos». villaohiggins.com. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ Davies, Bethan J.; Darvill, Christopher M.; Lovell, Harold; Bendle, Jacob M.; Dowdeswell, Julian A. «The evolution of the Patagonian Ice Sheet from 35 ka to the present day (PATICE)». Earth-Science Reviews, 204, 01-05-2020, pàg. 103152. DOI: 10.1016/j.earscirev.2020.103152. ISSN: 0012-8252.
- ↑ Masamu (et al), Aniya «Recent Glacier Variations in the Southern Patagonia Icefield, South America». Arctic and Alpine Research, 1997, pàg. 147-167.
- ↑ «Los Glaciares National Park» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 5 novembre 2023].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camp de gel patagó sud |