Camp de refugiats de Mória

camp de refugiats de Grècia

El Camp de refugiats de Mória és el principal campament de migrants i refugiats de l'illa de Lesbos, a Grècia. Està situat al mig d'un olivar, a menys d'un quilòmetre de la costa i a cinc quilòmetres de la capital Mitilene. Va ser el primer camp de refugiats abans dels que es van fer a les illes veïnes de Quios, Samos i Leros.[1]

Infotaula de geografia físicaCamp de refugiats de Mória
TipusBarri i camp de refugiats Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaMitilene (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
 39° 08′ 05″ N, 26° 30′ 13″ E / 39.134621°N,26.503487°E / 39.134621; 26.503487Coord.: 39° 08′ 05″ N, 26° 30′ 13″ E / 39.134621°N,26.503487°E / 39.134621; 26.503487
Format per
Història
Cronologia
incendi del camp de refugiats de Mória del 8 al 10 de setembre de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació2015 Modifica el valor a Wikidata

Inaugurat el 2013 en una antiga base militar, es va fer amb 150 places[2] per acollir refugiats una o dues nits, abans de ser transferit a Atenes. La capacitat es va ampliar a 2.000 places el 2015.[3] Sota la pressió d'Alemanya i França, la Comissió Europea va anunciar al setembre l'obertura d'un punt d'accés a les illes gregues, un dels primers passos a Europa per als migrants. L'octubre de 2015, Mória es va convertir en un centre de registre i control.

Les condicions de vida al camp denunciades per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i ONG són encara més alarmants des que el camp va ser tancat a la premsa el 2016.[3] Al camp es van detenir fins a 22.000 migrants simultàniament el febrer del 2020. En concret, van ser 13.000 persones, inclosos 4.000 nens, segons l'Acnur, després que el camp fos completament destruït per un incendi el 9 de setembre del 2020.

HistòriaModifica

 
Arribada de refugiats sirians i iraquians a Skala Sykamias, Lèsbos, el 30 d'octubre de 2015.

OrigenModifica

El "primer centre de recepció" va obrir les seves portes a Mória el 26 de setembre de 2013 [4] Està situat en un antic campament militar ofert pel Ministeri de Seguretat Nacional al Ministeri de Protecció Civil. El juliol de 2014 es va construir un centre de detenció al mateix lloc amb una capacitat de 750 persones.[2][4] Considerat un hotspot des del 2015, el campament de Mória es converteix en un centre de registre i control amb l'objectiu d'acollir, tractar si cal i registrar les persones que arriben, mitjançant el sistema d'empremtes digitals Eurodac.

Tot i que l'estiu del 2015 va assolir el màxim d'ocupació amb l'arribada de 80 a 100 embarcacions pneumàtiques, cadascuna amb una quarantena de persones.[5] La mort del jove Alan Kurdi el 2 de setembre en una platja de Turquia va provocar un xoc mediàtic i va fer reviure la qüestió de l'acollida dels migrants sirians. El Consell Europeu sobre refugiats va reunir els ministres de l'interior de la Unió el 23 de setembre de 2015 a Brussel·les [6] i va decidir crear hotspots o camps d'assistència per donar resposta a les pressions mirgratòries de les fronteres exteriors de la UE.[7]

El camp de refugiats de Mória està finançat en un 75% per la Unió Europea i en un 25% pel govern grec. Al camp, diversos operadors i institucions es mobilitzen al costat de les autoritats gregues, com l' Oficina Europea de Suport a l'Asil (BEAMA), Frontex, Europol i l'Eurojust. L'octubre del 2015 també va marcar l'arribada de moltes ONG a l'illa i a Mória. La capacitat d'acollida del centre de registre i control es va ampliar a 2.500 places però l'afluència de refugiats i el seu trànsit a Mória va superar amb escreix les capacitats previstes. El camp tenia 7.000 refugiats el 2016.[5]

Acord euroturc del 2016Modifica

Fins el març del 2016 era un centre obert gestionat pels serveis d'asil grecs, amb allotjaments temporals i atenció sanitària.[8] Això va canviar amb l'acord del 2016 de la Unió Europea i Turquia. Amb aquest acord es permet el retorn dels immigrants que arriben a territori grec a Turquia. D'aquesta manera Mória va esdevenir un centre de detenció dirigit per la policia i l'exèrcit.

Amb l'acord van canviar més coses. Diverses de les ONG que treballaven al camp de refugiats van haver de marxar. Abans de l'acord al costat dels equips de l'ACNUR, hi havia ONG com Samaritan's Purse, Save The Children o EuroRelief i als voltants del campament Creu Roja o Metges Sense Fronteres. Després de l'acord Metges sense Fronteres va suspendre l'activitat en considerar que ja no podia dur a terme una atenció i ajuda de manera imparcial i independent.[9] El març de 2016, MSF va decidir "suspendre les seves activitats perquè les condicions ja no permetien proporcionar atenció i ajudar a la població d'una manera imparcial i independent".[10][10] L'alt comissari de les Nacions Unides per als refugiats hi ha aturat la seva ajuda material, tot i que manté una activitat de protecció i assessorament per als sol·licitants d'asil per garantir el compliment de les normes internacionals.[11] Save The Children i BSF han optat per quedar-se i van transmetre la seva posició a la premsa.[12]

El gener del 2020 el camp va superar els 20.000 refugiats. La gran majoria no tenien accés a les infraestructures interiors del campament i s'havien d'instal·lar en tendes de campanya improvisades al camp d'oliveres, un espai rebatejat com La jungla de Mória. Els disturbis i les baralles, de vegades mortals, eren diàries.[13]

Incendi del 2020Modifica

El 9 i 10 de setembre del 2020 un enorme incendi va destruir completament el campament.[14][13] S'hauria declarat després de la revolta de certs sol·licitants d'asil, després de procediments d'aïllament relacionats amb casos de la COVID-19. La premsa internacional va dir que era una catàstrofe anunciada.[15][16]

La situació va esdevenir ràpidament catastròfica.[17] Els migrants intentaven fugir, però l'exèrcit, els residents enutjats i els grups d'extrema dreta, els van atacar a la carretera, mentre s'impedia l'accés a les ONG.[18] Grans forces policials gregues van ser enviades al lloc dels fets, inclosos dos canons d'aigua i almenys nou batallons de policia.[19] El govern grec, que va votar per endurir la legislació sobre asil un any abans,[20] va prometre la construcció de nous camps a Lesbos i les illes circumdants, malgrat l'oposició dels illencs i els migrants.[21]

La UE va organitzar la transferència d'uns 400 menors no acompanyats per distribuir-los entre països europeus voluntaris.[22][23] Aquests països eren principalment Alemanya i França, i en menor mesura els Països Baixos, Finlàndia, Bèlgica, Luxemburg, Eslovènia, Croàcia, Portugal i Suïssa.[24][19] Alemanya, aleshores president de la UE, va proposar als països la distribució de sol·licitants d'asil. La idea va ser recolzada per algunes ciutats i regions alemanyes,[25] però immediatament rebutjada per Àustria i els Països Baixos.[26]

ReferènciesModifica

  1. «Migrants. En Grèce, quatre des cinq "hotspots" ouvrent sur les îles». https://www.ouest-france.fr, 24-10-2016. [Consulta: 18 març 2017].
  2. 2,0 2,1 Ann Singleton, University of Bristol, John Moore, University of the West of England, Tony Bunyan, Statewatch. «Welcome to the European Union Visit to Moria First Reception Centre, Moria, nr. Mytilini, Lesvos, Greece 11th May 2014». http://www.statewatch.org, 07-01-2014. [Consulta: 18 març 2017].
  3. 3,0 3,1 «Les grecs face aux migrants : Le» (en francès). FRANCE 24, 11-04-2016. [Consulta: 10 setembre 2020].
  4. 4,0 4,1 Welcome 2 Lesvos. «Lesvos: Voices from inside Moria - The new Pagani of Troika». http://lesvos.w2eu.net, 30-06-2014. [Consulta: 18 març 2017].
  5. 5,0 5,1 Gérard Thirioux. «Dans Lesbos, le Calais oublié en Grèce». https://www.marianne.net, 24-10-2016. Arxivat de l'original el 2017-03-25. [Consulta: 18 març 2017].
  6. Représentation permanente de la France auprès de l'Union européenne. «Conseil européen sur les réfugiés (Bruxelles, 23 septembre 2015)». http://www.rpfrance.eu. Arxivat de l'original el 2017-03-25. [Consulta: 18 març 2017].
  7. Commission européenne. «L'approche des Hotspots pour gérer des afflux migratoires exceptionnels». https://ec.europa.eu. [Consulta: 18 març 2017].
  8. «Migrants bloqués dans le camp grec de Mória, à Lesbos : "On meurt de froid"». http://observers.france24.com, 16-11-2016. [Consulta: 18 març 2017].
  9. MSF. «Crise des réfugiés». https://msf-azg.be/fr/, 15-04-2016. [Consulta: 18 març 2017].
  10. 10,0 10,1 Federica Zamotto. «Grèce : « En tant que médecin, je suis indignée »». http://www.msf.fr, 18-04-2016. [Consulta: 18 març 2017].
  11. «Réfugiés: à Lesbos, après le HCR, MSF suspend à son tour ses activités». http://www.rfi.fr, 23-03-2016. [Consulta: 18 març 2017].
  12. «Dans le camp de Mória auprès des enfants isolés». http://parcours-de-refugies.blogs.liberation.fr/, 22-07-2016. Arxivat de l'original el 2017-03-25. [Consulta: 18 març 2017].
  13. 13,0 13,1 «En Grèce, un énorme incendie dévaste le camp de migrants de l'île de Lesbos» (en francès). Le Monde.fr, 09-09-2020 [Consulta: 9 setembre 2020].
  14. «Vidéo. Le plus grand camp de réfugiés de Grèce dévasté par un incendie» (video) (en fr-fr). Le Monde.fr, 09-09-2020 [Consulta: 10 setembre 2020].
  15. Kingsley, Patrick «Fire Destroys Most of Europe’s Largest Refugee Camp, on Greek Island of Lesbos» (en anglès). The New York Times, 09-09-2020. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 10 setembre 2020].
  16. «Un incendio destruye el gran campo de refugiados de Lesbos y deja sin techo a casi 13.000 personas» (en castellà). EL PAÍS, 09-09-2020. [Consulta: 10 setembre 2020].
  17. Marie-Pierre Vérot. «Les réfugiés de l'île de Lesbos entre colère et épuisement» (audio) (en francès). Le Reportage de la Rédaction, France Culture, 14-09-2020. [Consulta: 14 setembre 2020].
  18. «Les migrations au carrefour des crises» (en francès). France Culture, 11-09-2020. [Consulta: 11 setembre 2020].
  19. 19,0 19,1 «Incendie du camp de Lesbos : 400 enfants seront accueillis dans dix pays européens» (en francès). Le Monde, 11-09-2020 [Consulta: 13 setembre 2020].
  20. «En Grèce, le durcissement des lois sur l'asile inquiète les ONG» (en francès). Le Monde.fr, 31-10-2019 [Consulta: 13 setembre 2020].
  21. «Athènes maintient sa ligne dure après l'incendie du camp de Moria sur l'île de Lesbos» (en francès). Le Monde.fr, 11-09-2020 [Consulta: 13 setembre 2020].
  22. «« C’est un enfer sans fin » : sur l'île grecque de Lesbos, le plus grand camp de réfugiés d'Europe est parti en fumée» (en francès). Le Monde.fr, 10-09-2020 [Consulta: 10 setembre 2020].
  23. «Après l'incendie du camp de Moria, Merkel et Macron lancent une initiative pour accueillir 400 migrants mineurs» (en francès). Le Monde.fr, 10-09-2020 [Consulta: 10 setembre 2020].
  24. «La France va accueillir entre 100 et 150 migrants mineurs du camp grec de Moria» (en francès). France Bleu, 11-09-2020. [Consulta: 12 setembre 2020].
  25. «Des villes allemandes proposent d'accueillir des migrants du camp de Moria ravagé par les flammes» (en francès). Le Monde.fr, 10-09-2020 [Consulta: 10 setembre 2020].
  26. «Grèce. Incendies du camp de migrants de Moria : une “catastrophe” prévisible» (en francès). Courrier international, 10-09-2020. [Consulta: 10 setembre 2020].