Campanya del Dodecanès
La campanya del Dodecanès de la Segona Guerra Mundial fou un intent dels aliats d'apoderar-se d'un grup d'illes de la mar Egea aleshores sota sobirania italiana que hom anomena el Dodecanès. L'operació es desencadenà a continuació de la rendició d'Itàlia el 8 de setembre del 1943, i el que es pretenia era poder servir-se d'aquestes illes com a base aèria contra els Balcans, territori ocupat per les forces alemanyes.
Escenaris de la Mediterrània  | |
|---|---|
 Les illes del Dodecanès, a la mar Egea | |
| Tipus | campanya militar |
| Data | 22 novembre 1943 |
| Lloc | Dodecanès (Grècia) |
| Participants | Regne d'Itàlia, Regne Unit, Unió Sud-africana, Regne de Grècia, Polish Armed Forces in the West (en)  , Tercer Reich, República Social Italiana, Robert Tilney, Inigo Campioni i Friedrich-Wilhelm Müller |
Pel fet que no van comptar amb una cobertura aèria suficient, els esforços aliats van resultar inútils, i la totalitat del Dodecanès caigué en les mans dels alemanys al cap de dos mesos i mig de l'inici de la campanya, el 22 de novembre. Els aliats van patir moltes pèrdues en vides i en vaixells,[1] concretament 4.800 britànics[2] i 5.350 italians,[2] a més de 44.391 italians fets presoners,[3] en front de només 1.184 baixes alemanyes.[2] En definitiva, la campanya del Dodecanès fou una de les últimes grans victòries alemanyes de la guerra.[4]
Referències
modifica- ↑ Cunningham, A. A Sailor's Odyssey: the Autobiography of Admiral of the Fleet Viscount Cunningham of Hyndhope. Londres: Hutchinson, 1951. OCLC 882476825. Pàg. 582
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «World War II at Sea: An Encyclopedia, Volume 1 By Spencer Tucker». [Consulta: 13 agost 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Levi, Aldo. Avvenimenti in Egeo dopo l´armistizio. Ufficio storico della Marina Militare [Consulta: 13 agost 2015].
- ↑ Irving, David, Hitler's war, Viking Press, 1990. Pàg. 584