Campionat del Món de Trial 1987
La temporada de 1987 del Campionat del Món de trial fou la 13a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 5 de març i el 13 de setembre.
| Tipus | TrialGP  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Localització i dates | |
| Interval de temps | 5 març 1987 – 13 setembre 1987 |
| Número d'edició | 13 (1987) |
| Competició | |
| Primer lloc | Jordi Tarrés↔Beta. 202 total punts. |
_pictogram.svg){kind=small}
Aquella fou la primera temporada que un català guanyava el Mundial: Fou Jordi Tarrés, amb la Beta. Tarrés començava així una llarga etapa de domini absolut d'aquest esport, aconseguint un total de 7 campionats que el situen com al tercer pilot amb més títols mundials en la història del trial, superat només per Dougie Lampkin (qui en té també 7 de trial a l'aire lliure i 5 de trial indoor) i Toni Bou (8 mundials a l'aire lliure i 8 d'indoor). A banda, Tarrés representà un punt d'inflexió en el trial en motocicleta pel que fa a l'estil de pilotatge, ja que hi introduí les tècniques de conducció del trial en bicicleta -el trialsín- esport del qual ell procedia.
Classificació final
modifica| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Jordi Tarrés |
Beta | 202 |
| 2 |  Diego Bosis |
Aprilia | 170 |
| 3 |  Thierry Michaud |
Fantic | 168 |
| 4 |  Steve Saunders |
Fantic | 127 |
| 5 | Philippe Berlatier |
Montesa | 97 |
| 6 | Pascal Couturier |
Merlin | 92 |
| 7 | Renato Chiaberto |
Beta/Fantic | 84 |
| 8 | Donato Miglio |
Garelli | 83 |
| 9 |  Eddy Lejeune |
Honda | 81 |
| 10 | Gabino Renales |
Gas Gas | 77 |
Referències
modifica- «FIM Trial World Championship. 1987» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 14 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].