Campionats del Món de Pilota Basca

El Campionat del Món de Pilota Basca és un torneig creat en 1952 per la Federació Internacional de Pilota Basca. Està reservat per a pilotaris de categoria aficionada, excloent a tot pilotari que hagi passat a professionals, encara que els mateixos es requalifiquen com a afeccionats.

Plantilla:Infobox sports competitionCampionats del Món de Pilota Basca
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportpilota basca Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorInternational Federation of Basque Pelota (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Vigència1952 – Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1952 – Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Les primeres edicions es van celebrar amb un interval de tres anys i a partir de 1962 es va assentar la celebració cada 4 anys. En les cinc primeres edicions sol s'atorgaven medalles d'or i plata i a partir del Mundial de 1970 es va instaurar el lliurament de medalles de bronze. Així mateix el nombre de modalitats que es disputaven van anar variant en les primeres edicions (arribant-se fins i tot a disputar la plaça lliure en els mundials de 1952 i 1958), quedant-se en 12 des del mundial de 1966 fins a 1986. No obstant això des del mundial de 1990 fins al 2010 va quedar fixat el nombre de títols a disputar en un total de 14, en entrar en joc dos títols femenins, i finalment, en el 2014 es va introduir un tercer títol femení, quedant per tant, en un total de 15, conforme el següent desglossament:

Trinquet, sis títols:

Especialitat
Mà individual
Mà parelles
Taujana cuir
Taujana goma (masculí)
Taujana goma (femení)
Xare

Frontó 36 metres, quatre títols:

Especialitat
Mà individual
Mà parelles
Taujana cuir
Pala curta

Frontó 30 metres, tres títols:

Especialitat
Frontenis (masculí)
Frontenis (femení)
Taujana goma (masculí)
Taujana goma (femení)

Frontó 54 metres, un títol:

Especialitat
Cistella punta

Edicions modifica

# Año País Ciudad País ganador Subcampeón Tercero
1 1952   Espanya San Sebastián   França   Espanya   Argentina
2 1955   Uruguai Montevideo   Espanya   Argentina   Mèxic
3 1958   França Biarritz   França   Espanya   Argentina
4 1962   Espanya Pamplona   Argentina   Espanya   França
5 1966   Uruguai Montevideo   França   Mèxic   Espanya
6 1970   Espanya San Sebastián   Espanya   França   Argentina
7 1974   Uruguai Montevideo   Argentina   França   Espanya
8 1978   França Biarritz   Espanya   Argentina   França
9 1982   Mèxic México   França   Argentina   França
10 1986   Espanya Vitoria   França   Espanya   Mèxic
11 1990   Cuba Santiago de Cuba   França   França   Mèxic
12 1994   França San Juan de Luz   França   Espanya   Mèxic
13 1998   Mèxic México   Espanya   Mèxic   França
14 2002   Espanya Pamplona   Espanya   França   Mèxic
15 2006   Mèxic México   Mèxic   Espanya   França
16 2010   França Pau   Espanya   Mèxic   França
17 2014   Mèxic Zinacantepec   Mèxic   Espanya   França
18 2018   Espanya Barcelona

Palmarès per països modifica

País Victòries Subcampionats Tercer lloc Quart lloc Total
  Espanya 7 7 3 0 17
  França 6 4 5 2 17
  Mèxic 2 3 5 7 17
  Argentina 2 3 4 8 17

Medallero modifica

Historial des de 1952:[1][2][3]

Espanya porta ja 7 victòries en campionats mundials, mentre que França, el seu gran competidor, porta 6 victòries.

País Or Plata Bronze Total
1   Espanya 64 71 37 172
2   França 63 58 42 163
3   Mèxic 47 39 28 114
4   Argentina 47 24 16 87
5   Uruguai 4 30 16 50
6   Cuba 2 6 14 22
7   EUA 0 1 2 3
8   Xile 0 0 6 6

Nota 1: Es comptabilitzen en primer lloc el total de les medalles d'or, després les de plata i en últim lloc les de bronze.

Nota 2: Des de 1952 fins a 1966 no es van disputar medalles de bronze.

Nota 3: La taula inclou totes les modalitats, inclosa les modalitats de Plaça Lliure que es van disputar en els mundials de 1952 i 1958.

Referències modifica

Enllaços externs modifica