Obre el menú principal

Campo Santo de Perpinyà

El Campo Santo de Perpinyà és l'antic claustre funerari de l'església parroquial, més tard catedral, de Sant Joan Baptista, a la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Infotaula d'edifici
Campo Santo de Perpinyà
Perpinyà. Sant Joan Baptista 10.jpg
El claustre - cementiri i la catedral de Perpinyà
Dades
Tipus cementiri i claustre
Part de Q60630921 Tradueix
Creació 1300
Data de finalització 1330
Ús cementiri i sala d'espectacles
Característiques
Estil arquitectònic Gòtic
Altitud 30 msnm
Ubicació geogràfica
Rosselló
Localització Al costat est de la catedral de Sant Joan Baptista
 42° 42′ 01″ N, 2° 53′ 51″ E / 42.7003°N,2.8974°E / 42.7003; 2.8974
Monument històric catalogat
Data 30 juny 1910
Modifica les dades a Wikidata
El Campo Santo de Perpinyà, ales sud i oest

És anomenat d'aquesta manera per influència italiana. Està situat[1] al costat est mateix de la catedral de Sant Joan Baptista i de la capella del Devot Crist. En el seu angle nord-est es troba l'antiga capella funerària de Sant Joan Evangelista, anomenada popularment la Funerària.

Una altra imatge del claustre: ala occidental, on hi hagué el Seminari

És l'exemple més gran i antic de claustre funerari conservat als Països Catalans. Va ser catalogat com a Monument Històric el 30 de juny del 1910. A la mateixa ciutat de Perpinyà es conserva també una part del claustre funerari de Sant Francesc, al costat de la capella de la Mare de Déu dels Àngels.

Aquest claustre - cementiri es va construir per iniciativa de l'abat Guillem Jordà entre el 1300 i el 1330. Actualment està format per 4 galeries de vers 54 metres de llargada cadascuna, i allotja sobre tres costats una sèrie de nínxols tallats en el calcari del marbre de Baixàs. Les 4 galeries del claustre inicialment tenien un cobert de fusta sostingut per columnes amb capitells esculpits. Les famílies riques de la noblesa i burgesia perpinyanenques hi posseïen nínxols, de formes gòtiques, amb els corresponents escuts d'armes. El 1321 es va foradar un ossari central per a enterrar els més pobres. Després de la Revolució Francesa, l'edifici, en un estat sanitari preocupant, va ser cedit a l'exèrcit, que el va fer servir de dipòsit i de quadra.

Detall d'ornamentació dels pateons familiars
Una altra ornamentació

El 1825, es va demolir la galeria occidental per a construir, a l'interior, un gran seminari diocesà. El 1907, el seminari fou adjudicat al departament, a conseqüència de la llei del 1905 sobre la separació dels béns de l'Església i de l'Estat i s'hi instal·là la gendarmeria. El 1984, a causa d'una restauració i valoració del lloc, es traslladà la gendarmeria. El 1991, es van acabar les obres; la comissió superior dels Monuments Històrics decidí de no restaurar les antigues galeries del claustre - cementeri medieval.

La capella funerària, o capella de Sant Joan Evangelista, que es troba al costat nord-est, és d'estil gòtic, i va ser construïda a finals del segle XIV gràcies a donatius privats. Al segle XV va canviar la seva funció funerària per tal de servir de sala de curs, i va esdevenir el 1601 sala capitular del capítol d'Elna, quan la major part dels canonges, i el mateix bisbe, residia a Perpinyà, malgrat que la seu del bisbat era encara la ciutat d'Elna. A ran de la revolució, la capella va ser desafectada. Al cap de 200 anys, el 1993, començaren les obres de restauració. Els vitralls, de l'artista americana Shirley Jaffe i del mestre vidrier Jean Mauret, van ser inaugurats[2] el 1999.

BibliografiaModifica

  • Gavín, Josep M. «Ros 196. Sant Joan Evangelista». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Vidal, Pierre. Histoire de la ville de Perpignan. Depuis les origines jusqu'au Traité des Pyrénées. Paris: H. Welter, Éditeur, 1897. 

ReferènciesModifica

  1. El Campo Santo, en els ortofotomapes de l'IGN
  2. «Campo Santo» (en català). Ajuntament de Perpinyà. [Consulta: 10 gener 2015].

Enllaços externsModifica