Canó V3
El V-3 (Vergeltungswaffe 3) va ser una superarma alemanya de la Segona Guerra Mundial, que funcionava amb el principi de la càrrega múltiple, con es projectava un projectil, el qual augmentava la seva velocitat gràcies a unes càrregues secundàries que impulsaven el projectil principal.
 El prototip del canó V3 a Zalesie, Alemanya (ara Polonia) en 1942. | |
| Tipus | Artilleria |
|---|---|
| País d'origen | Tercer Reich  |
| Història de servei | |
| En servei | 1944 - 1945 – 1945 |
| Operadors |  Alemanya |
| Guerres | Segona Guerra Mundial |
| Història de producció | |
| Fabricant | Krupp[1] |
| Especificacions | |
| Pes | 140 kg (310 lb) |
| Calibre | 150mm (5,9 in) |
| Cadència de tir | 300 projectils per hora (estimació) |
| Velocitat de la bala | 15000 m/s (4900 ft/s) |
L'arma estava dissenyada per a bombardejar Londres des de 2 búnquers des de la Fortalesa de Mimoyecques a Pas-de-Calais, una regió al nord de Franca, però ja eren inservibles quan es van acabar de construir per culpa dels bombardejos dels Aliats.[2] Dos canons similars van ser utilitzats per bombardejar Luxemburg des de desembre de 1944 fins a febrer de 1945.
El V3, també conegut com el Hochdruckpumpe («Bomba d'Alta Pressió»), va ser el nom en codi utilitzat pero amagar la real finalitat del projecte. També es coneixia com a Fleißiges Lieschen(«Lizzie Ocupat»).
Referències
modifica- ↑ Henshall 1985, p. 61
- ↑ Hogg, Ian V. German Secret Weapons of the Second World War (en anglès). Londres: Greenhill Books, 1999, p. 48. ISBN 978-1-85367-325-2.
Bibliografia
modifica- Henshall, Philip. Hitler's Rocket Sites (en anglès). Philip Hale, 1985. ISBN 0-7090-2021-X.