Can Bransí

masia d'Horta, Barcelona

Can Bransí fou una masia situada al costat de la riera d'Horta, avui carrer del Tajo, on actualment hi ha el mercat d'Horta, al barri d'Horta de Barcelona.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Bransí
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaHorta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 44″ N, 2° 09′ 36″ E / 41.42879967°N,2.15996062°E / 41.42879967; 2.15996062

Història modifica

La casa pertanyia a Jeroni Coromines, que la va vendre a Francesc Gomis. El seu fill, Ignasi Gomis la va heretar el 1754 i va demanar llicència d'obres per a remodelar-la. Més tard la va vendre a Bernat Bransí. El pare de Bernat, Marià Bransí i Pérez de Arregui, havia rebut el 1743 el títol de Regidor Supernumerari de l'Ajuntament de Barcelona, atorgat pel rei Carles IV. Heretà la casa la filla de Bernat, Bonaventura, casada amb Manuel Llauder i de Camins, militar i polític, que va obtenir el títol de marquès de la Vall de Ribes per distingir-se en la guerra contra els francesos.[1] El seu tercer fill, Hermenegild Llauder i Bransí, home molt vinculat a Horta, regalà al municipi els terrenys per a construir el cementiri d'Horta, on hi està enterrat.[2]

La finca, de 950.000 pams² d'extensió, començà a fraccionar-se per a la venda el 1908. L'Ajuntament de Barcelona va comprar-ne una parcel·la, on el 1951 hi va construir el mercat. La casa va desaparèixer cap als anys 1970.[1]

Descripció modifica

La casa tenia planta baixa, on vivien els masovers, i una planta pis, per als propietaris. Darrera la casa hi havia una gran paret, contigua al camí que conduïa al santuari de la Mare de Déu del Coll. La finca tenia 2 estanys, 4 safareigs, un pou i una vaqueria. Tenia a més una gran extensió de terreny amb arbres fruiters, vinyes, part de regadiu i part de jardí.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 44-46. 
  2. Giménez, Carlota «De can Cortada a can Quintana». El Pou, 2015, pàg. 48.