Can Desclapers
Can Desclapers, o Edifici de la Cooperativa,[1][2] és un casal fortificat del municipi de Malgrat de Mar (Maresme) protegit com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa forta  | |||
| Construcció | 1453-1789[1] | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Malgrat de Mar (Maresme) | |||
| Localització | C. Desclapers, 16 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 21 octubre 2005 | |||
| Id. IPAC | 8573 | |||
| Id. IPAPC | 11923 | |||
.jpg)
Descripció modifica
Antic casal fortificat de planta quadrada amb tres ales i un espai central,[2] planta baixa, pis i golfes. La seva tipologia respon a necessitats defensives, per aquest motiu hi ha una torre de defensa a cada extrem de la façana. L'edifici és senzill, de parets llises de pedra arrebossada. Presenta un portal dovellat amb escut nobiliari. Les finestres i els balcons tenen llindes de carreus.[3]
Les intervencions arqueològiques permeten documentar set fases cronòlogico-constructives, que abasten des d'un moment anterior al segle xvi, quan es bastí l'edifici, fins al 1929, quan la Societat Cooperativa Malgratense instal·la la seva seu social.[2]
La primera fase s'identifica en un mur situat arran de façana que discorre en direcció sud-est/nord-est sense relació amb les altres estructures i que és anterior a la resta de murs de l'edifici.[1]
La segona fase fa referència a la construcció inicial de l'edifici i el seu ús com a casa senyorial, que data d'entre el segle xvi i xviii. Junt amb l'estructura de la casa també corresponen d'aquesta fase dues pavimentacions, conservades en algunes zones de l'edifici: un empedrat a l'entrada per la façana nord, amb dues pedres importants reutilitzades que formarien part del paviment: dues claus de volta amb decoració en relleu. L'altre paviment, també de pedra, és, però, de més mala factura que el primer. També es va trobar un paviment de calç en una altra zona que fou posteriorment aprofitat per assentar-hi la fonamentació d ́un pilar. D'aquest moment també hi ha documentat un pou. La planta baixa tindria un ús destinat a l'agricultura i a l'emmagatzematge i no serà fins al segle xix quan canviarà de funció.[1]
La tercera fase marca un canvi en la funció i la distribució de l'edifici. Aquesta té lloc al primer quart del segle xix, posterior a la guerra del francès. No afecta a l'estructura bàsica, tot i que en la planta baixa s'hi situa una zona destinada a l'elaboració de l'oli, eliminant-se el paviment original. Es construeixen quatre cubs (un d'ells fa que una porta es tapiï), relacionats amb cinc decantadors delimitats per murs. El nou ús provoca una nova pavimentació amb cairons que fan aixecar el nivell de terra. Els únics que no es toquen són els dos paviments de pedra mencionats de la fase 2.[1]
De mitjan segle xix fins al 1886, té lloc la quarta fase constructiva, també es mantenen els murs perimetrals, però en aquests moments s'anul·len les reformes de la zona de l'oli de la tercera fase; els cups es reomplen de sorra i es deixen d'utilitzar i alguns altres acaben funcionant com a fossa sèptica. L'espai central de l'edifici passa d'estar cobert a ser un pati a l'aire lliure, amb la construcció de cinc arcs de maó massissos que suporten un passadís al nivell de la primera planta, mantenint descoberta la zona central. Les fonamentacions dels pilars es fan sobre el paviment de calç de la segona fase. També es modifica la posició de l'antic pou que es col·loca ara en el pati central. A la planta baixa es realitza una nova pavimentació de cairons i rajoles (de nou aixecats amb sorra), per tal de cobrir els cups i decantadors d'oli, així mateix també es cobreixen els empedrats antics.[1]
En la cinquena fase s'actua de nou sobre el pati, que es cobreix amb un porxo entre els passadissos de la planta superior, enderrocant-se un dels arcs. Això implicarà també l'aixecament d'un mur en direcció est-oest que afectava el pou del mig del pati descobert anteriorment. La part nord del pati és coberta novament. També es fan dos nous cups, probablement destinats a l'emmagatzematge, així com dos nous decantadors.[1]
La construcció de la sala de ball per part del Casino Malgratense, l'any 1886, dona pas a la sisena fase constructiva. La sala de ball comporta el cobriment de nou de la zona de pati. Es repavimenta amb rajoles i cairons tota la superfície de la planta baixa. Al mateix temps, es construeixen noves obertures d'accés, dues de les quals comuniquen l'edifici amb l'exterior a través d'un mur de tancament est.[1]
La setena fase inclou totes les reformes realitzades a partir de l'any 1929, quan la societat Cooperativa Malgratense instal·la la seva seu social a l'edifici. L'any 1998 es dona la vuitena fase. Aquesta correspon a la remodelació integral de l'edifici, per part de l'Ajuntament, per a destinar l'edifici a biblioteca pública.[1]
Història modifica
Juntament amb l'hospital antic són les construccions més antigues de la Vila. Les necessitats defensives de la costa obliguen la construcció d'edificis fortificats a tot el Maresme. Aquesta casa senyorial fou coneguda anteriorment per Desclapers, família notable de la vila, i dona nom al carrer on es troba. L'any 1921 fou fundada la Societat Cooperativa Malgratense pels treballadors i els pagesos, que comptava amb biblioteca, cafè i sala de lectures. El 1981 es constituí la Societat Catalana Alt Maresme, formada per altres Cooperatives. El funcionament com a Casino deixà pas a una funció com a Cooperativa de Consum, i utilitzant només els baixos de l'edifici.[3] L'any 1998 es converteix en biblioteca municipal.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Ajuntament de Malgrat de Mar. «Fitxa 7. Edifici de la Cooperativa». Catàleg del pla d'ordenació urbanística municipal de Malgrat de Mar, març 2004. [Consulta: 18 març 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Can Desclapers». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ 3,0 3,1 «Can Desclapers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Desclapers |