Can Garrigó

masia de Barcelona (Barcelonès)
Per a altres significats, vegeu «Can Garrigó (Bigues)».

Can Garrigó fou una finca de cultiu al barri de Santa Eulàlia de Vilapicina, a l'antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar. Actualment, la major part dels terrenys que ocupaven aquesta finca són dintre del districte de Nou Barris. El seu nom original fou Manso Sentmenat perquè els primers propietaris foren la família Sentmenat que ostentaven els títols nobiliaris de marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. L'única construcció original a dins de la finca era la masia del mateix nom.

Infotaula d'edifici
Can Garrigó
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 44″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.42884°N,2.17879°E / 41.42884; 2.17879Coord.: 41° 25′ 44″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.42884°N,2.17879°E / 41.42884; 2.17879

El pla d'urbanitzacióModifica

El 1896, quan Sant Andreu de Palomar encara era un municipi independent, s'aprova el pla d'urbanització de la finca dins de la planificació de l'eixample de Sant Andreu que preveia un tramat de carrers en quadrícula per unir el nucli antic de Sant Andreu, el barri Santa Eulàlia de Vilapicina i la barriada dels Indians. D'aquest pla de Can Garrigó destaca el nom amb què es bategen els carrers on s'utilitzen les lletres de l'abecedari: A, B, C, D, E, F, G, H, I i J. Avui en dia encara hi ha un carrer que manté el seu nom original, ara retolat carrer de la Jota.

El mateix any 1896 mor Josep Vilardebó i Moret, propietari de can Garrigó, i la finca l'hereta el seu nebot Marcel·lí Vilardebó i Farnés. L'1 de juny de 1900, Marcel·lí Vilardebó ven Can Garrigó a Maria dels Àngels Puig i España. A partir d'aquest moment la finca es comença a segregar i a vendre per a la construcció d'habitatges. A la dècada dels anys 1920 s'urbanitzen els passatges de l'Arquitecte Millàs i de Santa Eulàlia. La darrera part de la finca de cultiu continua funcionant fins a l'any 1961 quan Delmir de Caralt i Puig, fill de Maria dels Àngels Puig, expulsa la família Campmany, masovera a la casa des de la dècada de 1830, i s'enderroca la masia.

BibliografiaModifica

  • DDAA. Les masies de Sant Andreu de Palomar, inventari de cases de pagès andreuenques. Barcelona: Ed. Llop Roig. 2014. ISBN 978-84-616-7016-1