Can Mora (Barcelona)
Can Mora, també grafiat Can Móra, és una casa pairal al barri del Carmel de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada en un paratge proper a la parròquia de la Mare de Déu del Coll, entre el Parc Güell i el Parc de la Creueta del Coll, en el vessant oest del Carmel. Ubicada al districte d'Horta - Guinardó, Can Mora afronta al camí restringit que dona accés a la finca, que és una bifurcació del carrer Portell. Aquesta solemne masia encara es conserva transformada en residència de la tercera edat. Durant segles el Turó del Carmel es digué de Can Móra, abans d'adoptar al segle xix en nom del santuari del Carmel.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | 1750 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Barcelona | ||||
| Localització | Camí del Portell, 11-13 - Camí de Can Móra, 10 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41202 | |||
| Id. Barcelona | 2817 | |||
Seguint en direcció al Parc Güell pel Carrer del Portell i el Camí de can Móra, s'arriba a un ampli mirador, als peus de l'Escola Virolai, una plaça molt concorreguda actualment pels turistes que visiten l'obra de Gaudí. Des d'aquesta plaça surt un camí pedregós que puja fins al cim del turó del Carmel.[1]
La masia és de planta rectangular amb façana de parets llises, sis balcons i dues finestres i portal també rectangular. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sobrealçades, i coberta de forma basilical a dues aigües. Damunt el portal hi ha la data de 1750. Es creu que aquesta és la data de la reforma d'una construcció anterior.[2]
Arquitectura modifica
És una masia de tres crugies amb planta baixa, dues plantes pis i golfes a la crugia central, amb teulada sobre-elevada. De planta quadrada, disposa d'un cos afegit de doble alçada a la dreta de la façana. L'espai entre aquest cos i la construcció primitiva configura un pati des de on s'accedeix a l'edifici.[3]
L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul que conté l'escala d'accés als nivells superiors. Actualment s'ha habilitat una nova escala amb ascensor a la crugia dreta que sobresurt en teulada sense veure's des del carrer.[3]
La façana estructura les seves obertures en eixos verticals, un per crugia, de forma simètrica i equilibrada. Les obertures són balconeres amb llosanes d'obra amb estructura d'elements metàl·lics. Aquesta composició està coronada per la finestra de les golfes que queda ressaltada per la teulada sobre-elevada. Tots els emmarcaments són de carreus de pedra tallada sense decoracions. El cos annex de la dreta té dues plantes, amb dependències auxiliars a sota i un pis amb galeria d'arcades amb terrat pla i barana de balustres. A la façana oest i sud l'arcada forma una llotja amb arcs de mig punt sostingudes per columnes.[3]
La façana posterior repeteix el mateix esquema però disposa de finestres en comptes de balconeres. La façana ponent presenta dues finestres i dues balconeres sense volada.[3]
Les cobertes són inclinades de teula àrab formant les típiques vessants de les masies catalanes. Als perímetres es formen els ràfecs amb canals de desguàs formats per tortugades al final de les pendents. Perimetralment trobem dos nivells de línies de maons alternats amb un de caps de teula arrenglerats.[3]
Cal destacar la sobrietat de tots els elements del cos original, propi de l'arquitectura popular de les masies catalanes, creant una imatge sòlida i equilibrada. Contrasta amb aquesta ponderació, el llenguatge neoclàssic del cos annex amb la seva llotja italianitzada i el domini del buit sobre el ple.[3]
Història modifica
Fou propietat de Josep Maria Marcet i Coll, que va ser alcalde de Sabadell durant molts anys i cedí la propietat per a instal·lar-hi una escola per a nens discapacitats psíquics. Avui dia, i després d'una restauració, acull la Residència Mullerat, destinada a residència i centre de dia per a gent gran.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Can Móra». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «CAN MORA». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 nov. 2020].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Mora |
- «Can Móra». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.