Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel

El Museu Can Tinturé, a Esplugues de Llobregat, està ubicat en una casa construïda a finals del segle xix per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa i és el primer museu monogràfic de rajola de mostra de l'Estat Espanyol. L'objectiu del Museu és posar en relleu la importància com a expressió artística i patrimoni cultural de les rajoles de mostra, que van constituir els revestiments ceràmics de molts habitatges de Barcelona, d'arreu de Catalunya i de la península Ibèrica des de l'edat Mitjana fins a l'actualitat.[1] El Museu Can Tinturé gestiona també el Museu de Ceràmica "La Rajoleta",[2] ubicat a la Fàbrica Pujol i Bausis, que va ser un punt de referència en la producció de la ceràmica industrial catalana, especialment durant el període d'esplendor del Modernisme. El Museu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Infotaula d'organitzacióMuseu Can Tinturé
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2002
Activitat
ÀmbitArts decoratives
Governança corporativa
Seu 
Part deXarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i Sistema Territorial del mNACTEC

Lloc webwww.esplugues.cat

Museu Can Tinturé

modifica

El Museu Can tinturé permet conèixer la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel,[3] adquirida el 1999 per l'Ajuntament d'Esplugues i que consta de més de 3000 rajoles de diferents estils i models, des de l'època medieval fins a la producció industrial. El Museu exposa també peces procedents de la fàbrica Pujol i Bausis, coneguda popularment com La Rajoleta, un centre productor de ceràmica modernista que va revestir edificis de Gaudí, Domènech i Montaner o Sagnier, entre d'altres.[4] El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat "La Mirada Tàctil", un espai d'interpretació tàctil adreçat a tothom però especialment adaptat i dissenyat per aquells visitants que presenten alguns tipus de dificultats visuals o ceguesa.[5]

Història del Museu

modifica

El Museu Can Tinturé està ubicat en ple centre d'Esplugues, en una torre construïda l'any 1898 per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa, per encàrrec del seu primer propietari, el senyor Joan Tinturé Campreciós, que va ser regidor i alcalde d'Esplugues entre el 1910 i el 1915. La torre i el jardí foren restaurats i rehabilitatscom a museu per l'Ajuntament d'Esplugues l'any 2001 i, des d'un principi, es va decidir que conservés el nom del seu primer propietari: Can Tinturé.

Aquest museu acull la col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel adquirida l'any 1999 per l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat amb l'objectiu de preservar-la i de fomentar-ne l'estudi i la difusió. Can Tinturé és el primer museu monogràfic de rajola de mostra de l'Estat espanyol i n'exposa peces produïdes des del segle xiv fins al segle xix.

Can Tinturé és el primer museu monogràfic de rajola de mostra de l'Estat espanyol. Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament d'Esplugues ha aconseguit que una col·lecció particular esdevingui una col·lecció pública permanent, que ofereix al visitant un recorregut des dels temps medievals fins al llindar de la industrialització plena.

A pocs metres del Museu de Can Tinturé, hi ha el recinte de l'antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, coneguda popularment com “La Rajoleta”.

El Museu Can Tinturé, juntament amb els forns i altres béns immobles de la Fàbrica Pujol i Bausis formen un conjunt patrimonial dedicat a la ceràmica aplicada a l'arquitectura únic al món, i que situa a Esplugues com a referent ineludible per al coneixement de la ceràmica aplicada a l'arquitectura.

Edifici

modifica
 
Can Tinturé reflectit a la façana de vidre de la Masoveria

Atenent a les dades que conserva l'Arxiu Municipal d'Esplugues, l'edifici de Can Tinturé fou bastit per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa l'any 1898. Aquest edifici de nova planta fou concebut com a residència per al matrimoni Tinturé. Vegeu a dalt sota "Història del museu".

Exposició permanent

modifica

L'exposició permanent, inaugurada el 2003, està formada bàsicament per una selecció de peces de la col·lecció de rajoles de mostra de Salvador Miquel. Es tracta d'una col·lecció de més de 3000 peces de diferents períodes i estils –gòtiques, renaixentistes, barroques, romàntiques...- que abasten una cronologia que va des del segle xiv fins a mitjans del segle xix, moment en què la industrialització va modificar el sistema de producció. Les peces majoritàriament procedeixen de Catalunya i especialment de Barcelona, tot i que també trobem, rajoles de València, i alguns exemplars de Talavera, Sevilla, Terol, Muel i Delf.

Can Tinturé ofereix una lectura cronològica de l'evolució de la rajola de mostra en el temps, des de l'època medieval fins al llindar de la industrialització, quan Esplugues es va convertir en un dels principals centres productors de ceràmica aplicada a l'arquitectura.

L'exposició, en què s'exhibeix part d'aquesta col·lecció, ofereix una lectura cronològica amb salts en el temps amb la següent distribució en nou àmbits:

1. Salvador Miquel, col·leccionista

2. L'Europa de les connexions

3. Terra aspra i blau de cobalt

4. Policromia esplendent

5. Producció del segle xviii i XIX

6. Models d'èxit

7. Simplicitat

8. Retorn al blau

9. Tria d'un repertori

La mostra d'algunes peces trobades a les excavacions realitzades en el recinte de la Fàbrica Pujol i Bausis, els anys 1999 i 2000, conviden a continuar la visita en el Museu de Ceràmica “La Rajoleta”.

Museu de Ceràmica "La Rajoleta". Antiga Fàbrica Pujol i Bausis

modifica
 
Dos forns d'ampolla de la fàbrica Pujol i Bausis, construïts el 1913-14 i destinats a la cocció de gres i porcekllana

La fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, també coneguda com "La Rajoleta", va obrir al públic com a equipament museístic el 2002. Compta amb una petita exposició permanent que exposa la història i producció de la fàbrica, mitjançant un recorregut per tot un seguit d'elements del procés de producció: un forn per a la cocció de peces de fang per a la construcció com els maons i les teules; sis forns de tipus àrab, on es va produir gran part de la ceràmica modernista; dos forns d'ampolla on es produïa gres i porcellana, així com altres estructures com la xemeneia de la màquina de vapor o les basses de decantació del fang.[6] Fins que el projecte museístic no estigui en ple funcionament, La Rajoleta tan sols es pot visitar de manera guiada els diumenges o prèvia concertació.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Els Museus d'Esplugues». esplugues.cat. Arxivat de l'original el 2020-12-04. [Consulta: 9 gener 2012].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 59. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. «Museu Can Tinturé». diba.es. [Consulta: 9 gener 2012].
  4. Llodrà, Joan Miquel. Petits tresors dels Museus Locals. Barcelona: Sàpiens Publicacions / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2005, p. 30. 
  5. «La Mirada Tàctil». diba.es. [Consulta: 9 gener 2012].
  6. «Museu de la Rajoleta d'Esplugues». mnactec.cat. Arxivat de l'original el 2012-02-03. [Consulta: 22 gener 2012].

Enllaços externs

modifica