Els cananeus són els habitants de Canaan.

És probable que els hicses fossin cananeus, almenys en gran part: els amorrites en serien un dels grups principals i van jugar un important paper al Canaan amb reis poderosos a Hesbon i Astaroth, i sovint el nom amorita és utilitzat com a sinònim de cananeu (dels cananeus de l'interior). Els egipcis anomenaven el Líban Amar o Amurru vers el nord a l'Orontes. Vers el 1500 aC, les terres cananees estaven dividides en dues confederacions: Megiddo i Cadeix (Kadesh).

Per tant, s'ha de considerar que els cananeus són tots els que parlen la llengua semita cananea, incloent-hi les seves variants dialectals; que la regió de Canaan, tot i que es pot aplicar a tot el Llevant, s'aplica en general als moderns Líban (en part), Israel i Palestina (els ammonites i moabites, com a parlants de dialectes derivats del cananeu, en són exclosos).

Els cananeus són esmentats en la Bíblia com una de les nacions que foren expulsades pels israelites (parlants d'hebreu, de religió després anomenada jueva). Les altres nacions foren els hetites, els guirgaixites, els amorrites, els perizzites, els hivites, i els jebusites (Deuteronomi 7:1). Els cananeus són descrits com a idòlatres amb cultes associats al sexe i a la fertilitat, cosa que justificava moralment la conquesta de les seves terres.

L'antiga religiositat cananea basa el seu culte en la fertilitat. El més important és el déu de la pluja. Hi ha una tríada de déus. El déu El és el superior. El poble pateix set i la mar els fa por. El déu El envia el seu fill Baal a auxiliar la gent. Aquesta mitologia encara és viva en el cristianisme amb la Santíssima Trinitat. Els antics israelites participaven del culte a Baal i van rebre moltes pressions a causa d'això per part de profetes i reis.