Candidosi

La candidosi (o candidiasi, o moniliosi, o moniliasi) és una infecció per fongs (micosi) de qualsevol de les espècies de Candida (o Monilia), dels quals la Candida albicans és la més comuna.[1][2] La candidosi abasta des d'infeccions superficials, com la candidosi oral i la vaginitis, a infeccions sistèmiques potencialment mortals. Les infeccions sistèmiques per Candida es coneixen com a candidèmia i solen limitar-se a les persones amb immunodeficiència greu (per exemple amb càncer, trasplantats o SIDA).

Plantilla:Infotaula malaltiaCandidosi
Candida albicans PHIL 3192 lores.jpg
Tipusmicosi oportunista Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i dermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-10B37
CIM-9112
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0270382 i 0124500 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1929
MedlinePlus001511
eMedicinemed/264 emerg/76 ped/312 derm/67
Patient UKcandidiasis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002177 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0006840 i C0006840 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1508 i DOID:1508 Modifica el valor a Wikidata

Formes clíniquesModifica

TractamentModifica

Les espècies de Candida són un component normal del les flores oral i intestinal del cos humà. El tractament amb antibiòtics pot eliminar els llevats, competidors naturals dels recursos, i augmentar la gravetat de la malaltia.

En l'àmbit clínic, la candidosi s'acostuma a tractar amb antifúngics. Els més habituals són el clotrimazol tòpic, la nistatina tòpica, el fluconazol i el ketoconazol tòpic.

Per exemple, es coneix que una única dosi de fluconazol (com ara un comprimit de Diflucan de 150 mg administrat per via oral) és efectiu en un 90% contra una infecció vaginal[4] (les persones amb reaccions al·lèrgiques als medicaments del grup dels azols cal que extremin les precaucions. També cal tenir en compte que aquest medicament té diferents nivells de contraindicacions amb altres medicaments). Aquesta dosi només és efectiva per a infeccions vaginals per llevats, i altres tipus d'infeccions per llevats poden requerir tractaments diferents. En infeccions greus (generalment en pacients hospitalitzats), es poden utilitzar l'amfotericina B, la caspofungina, o el voriconazol. El tractament es pot complementar localment amb supositoris vaginals o dutxes vaginals. En períodes de lactància es pot utilitzar violeta de genciana, pèro si s'empra en grans quantitats pot causar ulceracions a la boca i a la gola dels nadons lactants, i s'ha relacionat amb càncer de boca en humans i càncer del tracte digestiu d'altres animals.[5]

La c. albicans pot generar resistència a medicaments antifúngics,[6] com el fluconazol. En cas d'infeccions recurrents, es pot iniciar tractament amb altres antifúngics, però també poden desenvolupar resistència.

SimptomatologiaModifica

La majoria de les infeccions per la candidiasi són tractables i generen mínimes complicacions, com ara enrogiment, picor i malestar, encara que les complicacions poden ser greus o fatals si no es tracten en certs grups de població. En persones amb un sistema immunitari sa, la candidiasi sol ser una infecció molt localitzada de la pell o membranes mucoses, inclosa la cavitat oral (candidiasi oral), la faringe o l'esòfag, l'aparell digestiu, la bufeta urinària o els genitals.[1]

La candidiasi és una causa molt comuna de la irritació vaginal (vaginitis) i també pot presentar-se als genitals masculins. En pacients immunodeprimits, les infeccions per Candida poden afectar l'esòfag i es poden tornar sistèmiques, causant una patologia molt més greu, una Fungemia anomenada Candidèmia.[7][8]

La candidiasi oral és molt comuna en els nadons, però no es considera patològica llevat que duri més d'un parell de setmanes.

Els nens, sobretot entre els tres i els nou anys d'edat, es poden veure afectats per infeccions cròniques de fongs orals, observades habitualment al voltant de la boca com taques blanques. No obstant això, no és una malaltia comuna.

Els símptomes de la candidiasi poden variar segons l'àrea que afecti. Les infeccions de la vagina o de la vulva poden causar picor greu, ardor, dolor, irritació i una descàrrega blanquinosa o blanc grisenca amb consistència com de mató, sovint amb una aparença similar a grumolls. Aquests símptomes també són presents en la vaginosi bacteriana més comuna. En un estudi publicat el 2002 a la Journal of Obstetrics and Gynecology (Revista d'Obstetrícia i Ginecologia), només una part de les dones que s'estaven automedicant per infecció per fongs la tenien realment. La majoria tenia vaginosi bacteriana o una infecció de tipus mixt. Els símptomes d'una infecció en els genitals masculins inclouen taques o nafres vermelles prop del cap del penis o al prepuci, picor severa o una sensació de cremor. La candidiasi del penis també pot tenir una descàrrega blanca, però és poc comú.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Candidosi
  1. 1,0 1,1 Walsh, T.J.; Dixon, D.M.. «Deep Mycoses». A: Baron S et al. eds.. Baron's Medical Microbiology (via NCBI Bookshelf). 4a. Univ of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 0-9631172-1-1. 
  2. «Vaginal yeast infection». MedlinePlus Encyclopedia.
  3. James, William D.; Berger, Timothy G. Andrews' Diseases of the Skin: clinical Dermatology. Saunders Elsevier, 2006, p. 308. ISBN 0-7216-2921-0. 
  4. Moosa, M.Y.; Sobel, J.D.; Elhalis, H; Du, W.; Akins, R.A. «Fungicidal activity of fluconazole against Candida albicans in a synthetic vagina-simulative medium». Antimicrob. Agents Chemother., 48, 1, 2004, pàg. 161–167. DOI: 10.1128/AAC.48.1.161-167.2004. PMC: 310176. PMID: 14693534.
  5. Craigmill, A. «Gentian Violet Policy Withdrawn». Cooperative Extension University of California -- Environmental Toxicology Newsletter, 11, 5, desembre 1991.
  6. Cowen, L.E.; Nantel, A.; Whiteway, M.S. «Population genomics of drug resistance in Candida albicans». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 99, 14, juliol 2002, pàg. 9284–9289. DOI: 10.1073/pnas.102291099. PMC: 123132. PMID: 12089321.
  7. Fidel, P.L. «Immunity to Candida». Oral Dis., 8, 2002, pàg. 69–75. DOI: 10.1034/j.1601-0825.2002.00015.x. PMID: 12164664.
  8. Pappas, P.G. «Invasive candidiasis». Infect. Dis. Clin. North Am., 20, 3, 2006, pàg. 485–506. DOI: 10.1016/j.idc.2006.07.004. PMID: 16984866.