Cantó de Posavina

Coord.: 45° 02′ N, 18° 29′ E / 45.033°N,18.483°E / 45.033; 18.483 El Cantó de Posavina és un cantó de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. És el cantó més petit, amb una àrea de només 325 km² (el 50% més gran que el districte de Brčko) poblat per 43,588 persones (2003), 73% d'ells croats. El cantó es divideix en els municipis de Domaljevac, Odžak, Orašje.

Infotaula de geografia políticaCantó de Posavina
Flag of Posavina.svg Coat of arms of Posavina.svg

Localització
Bosnia and Herzegovina subdivision map Posavina Canton.png Modifica el valor a Wikidata
 45° 02′ N, 18° 29′ E / 45.03°N,18.48°E / 45.03; 18.48
EstatBòsnia i Hercegovina
Entitat territorial administrativaFederació de Bòsnia i Hercegovina Modifica el valor a Wikidata

CapitalOrašje (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície325 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud84 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
ISO 3166-2BA-02 Modifica el valor a Wikidata

El cantó està vora la frontera amb Croàcia i vora el riu Sava amb la qual forma la frontera natural entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Posavina és una regió que inclou altres parts de Bòsnia i Hercegovina i parts de Croàcia. A causa d'això, aquest cantó sovint és anomenat Bosanska Posavina (Posavina Bosniana) i és l'única part del nord de Bòsnia vora la frontera amb Croàcia que pertany a la Federació. La resta del nord de Bòsnia vora el riu Sava i vora la frontera forma el districte de Brčko i la República Srpska. El districte de Brčko talla la República Srpska en 2 parts.

La capital és Orašje (3,400 residents). HNK Orašje, el club de futbol local guanyà la lliga de Bòsnia i Hercegovina.

PoblacióModifica

El 2003 la població del cantó sumava 43.558 persones, incloses:

  • Croats: 36,049 (82,8%)
  • Bosnians: 6,360 (14,6%)
  • Serbis: 728 (1,8%)
  • altres: 367 (0,8%)

GeografiaModifica

La posició del cantó de Posavina vora el riu Sava és un bon lloc per a l'agricultura, ja que és una planura i no hi ha muntanyes. El riu Sava travessa Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia. A Bòsnia i Hercegovina travessa la frontera nord i fa de frontera natural entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia.

Posavina vol dir al llarg del Sava en les parles locals. El riu Sava és el riu més llarg navegable a Bòsnia i Hercegovina. Molts dels queviures produïts a Bòsnia i Hercegovina i a Croàcia provenen d'aquesta regió, no sols de la Posavina bosniana sinó de la resta de teres fèrtils als marges del riu Sava.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cantó de Posavina