Canvi fonètic

canvi regular en la pronunciació de fonems d'una llengua

Un canvi fonètic o canvi fonològic[1] és un canvi històric que té conseqüències perceptives i consegüentment productives en la pronunciació i de vegades en l'ortografia d'una llengua.[2][3] S'ha de diferenciar entre el fenomen que és real i la seva explicació que queda hipotètica. Entre els canvis fonètics hi ha entre d'altres l'assimilació, dissimilació, metàtesi, diftongació, fusió, elisió, vocalització, haplologia i contaminació.[4]

Exemples de diferents sons del llatí popular que es van canviar en la semivocal labiovelar del català:[5]

llatí català
crucem creu
credit creu
pacem pau
pretium preu
cadere caure
cocere coure

Moltes llengües han conegut tals evolucions fonètics. Entre d'altres l'anglès amb el gran canvi vocàlic (Great Vowel Shift) quan entre d'altres la /aː/ es va transformar en /eɪ/ des del segle xiii o la segona mutació consonàntica germànica des del segle iv. Tal canvis poden —o no— conduir a un canvi ortogràfic espontani o decretat.

Quan aquest fenomen és repetitiu certs lingüistes sobretots alemanys, els anomenats «neogràmatics» sota la influència d'August Leskien (1840-1916) i August Schleicher (1821-1868) van pretendre a la obligatorietat i la universalitat d'aquesta evolució i van optar per al terme «llei fonètica», com per exemple la llei de Grassmann i les lleis de Grimm i Verner.[6] Una teoria que roman controvertida pels dialectòlegs i els estudiosos de la geografia lingüística i la fonètica experimental.[7] La qüestió de les lleis fonètiques és un dels més debatuts en la lingüística, per la multitud d'irregularitats en intentar formular aquestes «lleis».[3]

Referències

modifica
  1. Wheeler, 1998, p. 303.
  2. «canvi fonètic». Els Sons del Català. Universitat de Barcelona, 2014. [Consulta: 30 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 «Canvi fonètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Junyent, 2006, p. 48.
  5. Wheeler, 1998, p. 306.
  6. Wheeler, 1998, p. 328.
  7. «Canvi fonètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

modifica