Canya llimona

espècie de planta

L'herba llimona (Cymbopogon citratus), és una herba perenne amb fulles aromàtiques de bandes lineals que formen matolls compactes de fins a 1 metre o més d'alçada.[1]

Infotaula d'ésser viuCanya llimona
Cymbopogon citratus Modifica el valor a Wikidata
YosriNov04Pokok Serai.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font delemon grass oil (en) Tradueix i Cymbopogon citratus leaf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuAndropogoneae
GènereCymbopogon
EspècieCymbopogon citratus Modifica el valor a Wikidata
(DC.) Stapf
Nomenclatura
BasiònimAndropogon citratus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Les fulles són de color verd clar i mesuren entre 60 mm i 1,5 cm d'amplada.

La tija floral arriba a fer entre 1,5 a 2 m d'alçada: les nombroses ramificacions acaben en espigues de 10 a 15 mm. La floració és biennal.

Detall de les fulles allargades de l'herba llimona.

Distribució i hàbitatModifica

Originària del subcontinent indi i del sud-est asiàtic, aquesta planta s'ha estés i actualment es cultiva com a planta medicinal en regions tropicals i subtropicals. Es pot cultivar també en zones de clima mediterrani en llocs arrecerats i a reguard de les glaçades d'hivern.  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canya llimona

DenominacióModifica

En català la forma fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT[2] ha estat herba llimona. Altres denominacions que podem trobar són canya llimona, canya santa o herba llimonera.

Cal no confondre l'herba llimona amb la citronel·la (Cymbopogon nardus), del mateix gènere botànic, coneguda pel seu oli essencial molt utilitzat en perfumeria i com a repel·lent d'insectes. Ni tampoc s'ha de confondre amb la citronella (Melissa officinalis), més coneguda com a tarongina, una planta pròpia de la regió mediterrània amb un aroma molt semblant però amb una altra categoria taxonòmica.

EtnobotànicaModifica

L'herba llimona es cultiva de manera industrial a l'Índia, Madagascar, Comores, Guatemala, Hondures, les Antilles, Congo i Kenya pel seu oli essencial, el citral. Una essència molt semblant a la que s'extreu de la citronel·la de Ceilan (Cymbopogon nardus).

La decocció de les fulles s'utilitza com a beguda refrescant i digestiva. I la decocció de les arrels té propietats febrífugues. També s'utilitza com a diürètic o per tractar refredats.

El fum de la combustió de la planta allunya els insectes, i en alguns llocs s'utilitza com a repel·lent d'insectes.

Propietats terapèutiquesModifica

  • Antidiarreica
  • Antiespasmòdica
  • Digestiva
  • Emmenagoga
  • Febrífuga
  • Refrescant
  • Sudorífica

ReferènciesModifica

  1. Fortin, Daniel. Plantes médicinales du Sahel (en francès). 2. Dakar: Enda - Editions, 2000, p. 121 -122. ISBN 2 920114 0 2. 
  2. «Neologismes amb olor de llimona | TERMCAT». [Consulta: 22 març 2021].