Canyissada
La canyissada és el conjunt de canyes teixides o disposades paral·lelament i fermades entre elles, amb les quals es construïxen des de l'antiguitat cobertes, sostres, estacades, escuts i armadures.
Pot estar fet de canya de bambú, comuna (Arundo donax) o canyís (Phragmites), si és per a coberta del sol pot ser feta de meitats alleugerint l'estructura.
Tant la canya comuna com la de bambú són materials molt longeus, resistents a la humitat i a la intempèrie. L'estructura de les seves fibres llargues i laminades per a absorbir l'aigua per capil·laritat de baix a dalt, i que els raigs solars no la deshidratin són les característiques que fan un material natural idoni per a aïllar i reforçar sostres i envans.
La canyissada, que durant el segle xx encara s'usava, amb guix, per fer els sostres de les cases, ha estat desplaçada per altres materials considerats més adients, però menys sostenibles.
Els canyissos modifica
Una variant de la canyissada és el canyís. Un canyís típic té unes dimensions aproximades de 2 x 1,4 m i pot usar-se en moltes activitats, incloent la construcció. Hi ha una gran tradició d'usar canyissos com a safates per a assecar tota mena de fruits agrícoles al sol.[1]