Caperó

tipus de caputxa per al cap

El caperó va ser un tipus de caputxa per al cap o, posteriorment, capell summament versàtil que s'utilitzava a Europa occidental durant l'edat mitjana. Inicialment una vestidura utilitària, va començar desenvolupant una llarga coleta, en part decorativa, a la part posterior, es va transformar en un abillament per al cap complex, versàtil i costós després que el que era l'obertura vertical per a la cara va començar a ser utilitzat com una obertura horitzontal per al cap. Va estar molt de moda a mitjans del segle xv a Borgonya, abans de deixar de ser utilitzat cap a finals del segle xv i tornar a la seva condició utilitària. És la vestimenta de cap per home més freqüent a la pintura flamenca primitiva, però la seva construcció complicada sovint és mal interpretada.

Retrat presumptament de Giovanni Arnolfini per Jan van Eyck, finals de la dècada de 1430.[1]

Orígens humils

modifica
 
Forma original de caperó, utilitzat amb la caputxa retreta del cap. Molts eren més curts que el d'aquest exemple. Bíblia Morgan, meitat del segle xiii.

El caperó va aparèixer abans del 1200 com una caputxa amb una capa curta, que es col·locava per sobre del cap, o que es lligava al capdavant. La caputxa podia ser retirada del cap i que pengés en el clatell, amb la capa curta al voltant del coll i les espatlles. Sovint la vora de la capa estava cosida, tallada o amb serrells en una terminació decorativa. Podien estar fets de llana, per a clima fred, i més lleugers per a l'estiu. Amb aquest disseny va continuar sent utilitzat per les classes baixes fins a finals de l'Edat Mitjana, tant per homes com a dones, especialment al Nord d'Europa. La caputxa era àmplia a la zona posterior, i de vegades acabava en una coleta en punta.

Origen del mot

modifica

Caperó deriva del terme en llatí cappa (capell, capa, caputxa) des d'on que va passar al francès chaperon, i d'aquí a la versió catalana.[2]

 
El caperó de l'home de vermell mostra clarament el patte, el bourrelet i el cornette. L'home a la zona superior posseeix un bourrelet més gran i el seu patte es troba lligat sota el seu mentó.

Galeria

modifica

Bibliografia

modifica
  • SD Reed, From Chaperones to Chaplets:Aspects of Men's Headdress 1400–1519, M.S. Thesis, 1992, University of Maryland -NB Headgear Reed categorises as Hoods, Chaperones, & (some) Sack Hats are all covered by this article.
  • J.O. Hand & M. Wolff, Early Netherlandish Painting, National Gallery of Art, Washington (catalogui) /Cambridge UP,1986, ISBN 0-521-34016-0
  • National Gallery Cataloguis: The Fifteenth Century Italian Paintings, Volume 1, by Dillian Gordon, London, 2003, ISBN 1-85709-293-7
  • Gabriel Bise, The Hunting Book by Gaston Phoebus, Heritage Books, London, ISBN 0946470 545
  • Edmond Pognon, Els Trés Riches Heures du Duc de Berry, Liber
  • M. Vibbert, Headdresses of the 14th and 15th Centuries, The Compleat Anachronist, No. 133, SCA monograph sèries (August 2006)

Referències

modifica
  1. Lorne Campbell, National Gallery Catalogues: The Fifteenth Century Netherlandish Paintings, 1998, ISBN 185709171X
  2. Maranges i Prat, Isidra. Institut d'Estudis Catalans. La indumentària civil catalana: segles xiii-XV. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 60-63. ISBN 84-7283-189-2 [Consulta: 7 desembre 2015].