Carabayo
El carabayo (o caraballo[1] o aroje, a vegades també anomenat yurí) és la llengua d'un grup amazònic no contactat de Colòmbia que viuen en un llogaret amb almenys tres grades cases llargues pròximes al riu Puré, detectades en vols a baixa altura. El nom "Carabayo" es pren d'un malnom burlesc, "Bernardo Caraballo", donat a un home carabayo durant la seva captivitat a la missió dels caputxins a La Pedrera el 1969. S'ha informat que la seva autodenominació és yacumo.[2]
| Tipus | llengua no classificada, llengua, llengua viva i llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 150 (2007 ) |
| Estat | Colòmbia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües duho llengües ticuna-yuri | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cby |
| Glottolog | cara1245 |
| Ethnologue | cby |
| UNESCO | 2038 |
| IETF | cby |
| Endangered languages | 2113 |
Els pobles bora els denominen aroje, mentre que uns altres grups arawak els anomenen máku o macusa, que és un terme pejoratiu aplicat a molts altres grups, a més dels carabayos.
Classificació
modificaSovint s'ha assumit que l'idioma carabayo són una facció separada dels yurí o altres pobles la presència dels quals està testimoniada a la regió des del segle xix. De fet, el govern colombià en les seves publicacions usa els termes "yurí", "carabayo" i "aroje" indistintament.[3] Tanmateix, no és clar que el carabayo sigui el mateix que l'idioma yurí. Així en una trobada accidental amb gents prèviament no contactades del riu Puré (tal vegada de l'ètnia carabayo), ocorregut en 1969, només el 20% de les paraules recopilades tenien un equivalent yurí o un cognat clar (naturalment poden existir errors en el significat suposat de les paraules donades les característiques de la trobada). Si es pren com a correcte aquest compte del 20% de cognats, llavors no pot parlar-se de la mateixa llengua sinó només d'una llengua llunyanament emparentada amb el yurí. A més la llista de 199 paraules compilada ha estat publicada, ni examinada per altres lingüistes la qual cosa complica encara més possibilitat de verificar el parentiu.[4]
Per Roberto Franco,[5] tot i que ja hi havia indicis històrics i geogràfics que indicaven la identitat entre carabayos i yurís, es té certesa sobre aquest tema a causa de l'estudi lingüístic comparatiu realitzat per Juan Álvaro Echeverri,[6] amb el suport de Frank Seifart. Per Goulard i Maria Emilia Rodríguez, les correspondències entre yurí i tikuna permeten rastrejar la continuïtat dels processos de la variació dialectal de terra ferma i riberes. Mentre la llengua dels anomenats carabayos, malgrat està molt mal documentada, igual que el vocabulari yurí conegut, es relacionen fàcilment amb la llengua ticuna.[7]
Vocabulari
modificaVocabulari de la llengua carabayo:[1]
| Número | Caraballo (Berchmans 1969[8]) | Traducció (Berchmans 1969) |
Cognat en ticuna (Montes) | Traducció (Montes) |
|---|---|---|---|---|
| 1. | alo | vingui | níà na-ṹ | ¡vine aquí! |
| 2. | gudda | espera | na-ngé-eḗ | ¡espera! |
| 3. | amá | sigui | daunaí | puja (entra a casa meva) |
| 4. | jono | noi | bü :kü, yátü | nen, home |
| 5. | pama | allà-mira | páàmà | ¡ràpid, corre! |
| 6. | chaumeni | bo-bonic agrada | chò-ü̃ na-mè: niī́ | m'agrada (lit. a mí és bo) |
| 7. | ao | els nens per cridar als pares | oí pa-õ | avi marca afectiva |
| 8. | nya nauué | dona'm, presta, mostra | níà na-üü-é | ¡anem! agafa, pren |
| 9. | cariba | blanc | korí | Karíwa (Tupí); blanc (¿caribe?) |
| 10. | nya | fora | níà | ¡anem! (invitació) |
| 11. | agó | portar | na-ngé | portar |
| 12. | chaunove | escalfa'm (al fill perquè fiqués la mà en la candela i la hi apliqués al cos) | chò-ü̃ na-nai-eḗ | ell em fa escalfar |
| 13. | aua | ridant al nen | níà na-o | veuen aquí! |
| 14. | jaco | mossega | ngokù | mossegar |
| 15. | xàma | basta- Ja | tàmà | no (resposta) |
| 16. | gu | sí | ngü̃ü̃ | sí, afirmació |
| 17. | ñe | no | tàmà, taù | no, negació |
| 18. | dimene | mata | na-mà | ell mata-aixafa |
| 19. | pinê | gambeta | enü | gambeta |
| 20. | pinê go | portar gambeta | enü na-ngé | |
| 21. | erê anne anne | sense traducció | erü... | perquè (connector)? |
| 22. | arê che o neko | sense traducció | ||
| 23. | enêênêênna picju | sense traducció | peyü | surba? |
| 24. | widayareu | sense traducció | yare yari | personatge mític? pichico? |
| 25. | bayaneku | sense traducció | bai-ànè-kü | inundació, creixent, temps d'hivern? |
| 26. | añé ui conê | sense traducció | ... ui kù-ngè | ¿...fariña vas portar? |
| 27. | ekonenko | sense traducció | ||
| 28. | etamenita | sense traducció | ẽ:tá | ¿estrella, cosa que brilla? |
| 29. | chauiba chutaiba | sense traducció | ||
| 30. | nenerigu | sense traducció | ñáà narü gü | ¿així va dir ell? |
| 31. | añé uicarê | sense traducció | aina ui | ¿verí? ¿fariña? |
| 32. | yua neconê | sense traducció | yue | ¿mort? |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Goulard, J. P., & Rodríguez Montes, M. E. (2013). Los Yurí / Juri-Tikuna, en el complejo socio-lingüístico del noroeste amazónico. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 13(1), 7-65. https://doi.org/10.20396/liames.v0i13.1531
- ↑ Seifart & Echeverri (2014) "Evidence for the Identification of Carabayo, the Language of an Uncontacted People of the Colombian Amazon, as Belonging to the Tikuna–Yurí Linguistic Family". PLoS ONE 9(4): e94814
- ↑ Vegeu, per exemple, Llei X de 2010..«Copia archivada». Arxivat de l'original el 25 d'abril de 2012. [Consulta: 24 octubre 2011].
- ↑ Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183[1]
- ↑ Franco García, Roberto (2012) Cariba malo: episodios de resistencia de un pueblo indígena aislado del Amazonas. Documentos históricos Imani 2. Leticia: Universidad Nacional de Colombia, p. 123. ISBN 978-958-761-161-8
- ↑ Echeverri, Juan Álvaro (2010) “Datos lingüísticos sobre los grupos aislados de la región del Puré”. Informe para Amazon Conservation Team. Bogotá.
- ↑ Goulard, Jean-Perre; María Emilia Rodriguez Montes «Los yurí/juri-tikuna en el complejo socio-lingüístico del Noroeste Amazónico». LIAMES, 13, 2013, pàg. 07-65.
- ↑ Berchmans, Juan de Felanix (1969). Relato auténtico de la expedición a la tribu desconocida en busca de Julián Gil y Alberto Miraña desaparecidos a fines de enero del corriente año de 1969 – en plena selva de la Amazonía Colombiana. Separata de Amanecer Amazónico XVI (744), pp. 1-9. Leticia.
Bibliografia
modifica- Adelaar, William F.H.; Muysken, Pieter C. The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 401-405. ISBN 0-521-36275-X.
- Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183[2]