Obre el menú principal

Caragolí comú

espècie de mol·lusc

El caragolí comú, (Littorina littorea), és una espècie marina de gastròpode comestible.

Infotaula d'ésser viuCaragolí comú
Littorina littorea
Sea snail, underneath, full view.jpg
Caragolí comú emergint de la closca (Suècia)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreLittorinimorpha
FamíliaLittorinidae
GènereLittorina
EspècieLittorina littorea
(Linnaeus, 1758)
Modifica les dades a Wikidata

CloscaModifica

 
Closca de caragolí comú

La closca arriba a fer de 10 a 12 mm essentel límit superior de 30 mm.[1] La closca pot pesar 55 mm.

DistribucióModifica

Són originaris del nord-est de l'oceà Atlàntic, des de les costes del nord de la península Ibèrica, Irlanda, Escandinàvia i Rússia.

ExpansióModifica

Aquesta espècie ha estat introduïda a la costa de l'Atlàntic d'Amèrica del Nord de manera accidental durant el segle XIX i ara és el mol·lusc predominant des de Nova Jersey cap al nord. També s'ha trobat a la costa del Pacífic de Califòrnia a Washington. La seva presència causa danys a Nord-amèrica per la competència amb les espècis de mol·luscs natives

HàbitatModifica

Es troba en roques en la zona alta i mtjana entre marees. També es troba en bassiols marins i en estuaris i pot arribar a fondàries de 60 m.

Cicle vitalModifica

Les femelles del cargolí comú ponen entre 10.000 a 100.000 ous continguts en una càpsula còrnia de la que escapa la larva i es posa al fons marí. Si el clima ho permet pot alimentar-se durant tot l'any. Arriba a la maduresa amb 10 mm i pot viure entre 5 i 10 anys.

AlimentacióModifica

S'alimenta principalment d'algues però pot menjar invertebrats petits com les larves del percebe.

ÚsModifica

 
Restes de dinar al Magdaleniense Inferior Cantàbric (15.000 abans del present) de Altamira.

Ha servit d'aliment durant centenars d'anys. A Gran Bretanya, Irlanda i Bèlgica són molt consumits. Als Països Catalans són molt apreciats. També són considerats molt bons a les cuines africanes i asiàtiques. Tenen molta proteïna (15%) poc greix (!,4%) i poques calories.

Els caraolins poden servir d'esquer per a la pesca.

ReferènciesModifica

  1. Common periwinkle at marlin.ac.uk consultat 16.10.2008
  • Abbott, R. Tucker, 1974. American Seashells. Second edition. Van Nostrand Rheinhold, New York
  • Abbott, R. Tucker, 1986. Seashells of North America, St. Martin's Press, New York

Enllaços externsModifica