Carboxisoma

Els carboxisomes són microcompartiments bacterians que contenen enzims implicats en la fixació del carboni.^[1] Els carboxisomes estan fets de closques polihèdriques de proteïna d'uns 80 a 140 nanòmetres de diàmetre. Aquests compartiments es creu que concentren diòxid de carboni per vèncer la ineficiència del RuBisCO. Aquests orgànuls es troben en tots els cianobacteris i en molts bacteris quimiòtrofs que fixen carboni.^[2]

Els carboxisomes són orgànuls bacterians tancats per proteïnes. Al'esquerra imatge de carboxisomes, i a la dreta un model de la seva estructura.

Descobriment

(A) cèl·lules d'Halothiobacillus neapolitanus, les fletxes assenyalen els carboxisomes. (B) Imatge de carboxisomes aïllats d'H. neapolitanus. Les barres de l'escala indiquen 100 nm.^[3]

Els primers carboxisomes es van veure l'any 1956, utilitzant microscopia electrònica, en el cianobacteri Phormidium uncinatum^[2]^[4] El 1961 es van trobar en alguns dels bacteris quimiòtrofs fixadors de carboni, per exemple, Halothiobacillus, Acidithiobacillus, Nitrobacter i Nitrococcus).^[2]^[5]

Referències

↑ Badger MR, Price GD «CO₂ concentrating mechanisms in cyanobacteria: molecular components, their diversity and evolution». J. Exp. Bot., 54, 383, febrer 2003, pàg. 609–22. Arxivat de l'original el 2012-05-29. DOI: 10.1093/jxb/erg076. PMID: 12554704 [Consulta: 13 desembre 2012]. Arxivat 2012-05-29 at Archive.is
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Yeates TO, Kerfeld CA, Heinhorst S, Cannon GC, Shively JM «Protein-based organelles in bacteria: carboxysomes and related microcompartments». Nat. Rev. Microbiol., 6, 9, agost 2008, pàg. 681–691. DOI: 10.1038/nrmicro1913. PMID: 18679172.
↑ Tsai Y, Sawaya MR, Cannon GC, et al. «Structural Analysis of CsoS1A and the Protein Shell of the Halothiobacillus neapolitanus Carboxysome». PLoS Biol., 5, 6, juny 2007, pàg. e144. DOI: 10.1371/journal.pbio.0050144. PMC: 1872035. PMID: 17518518.
↑ Drews G, Niklowitz W «[Cytology of Cyanophycea. II. Centroplasm and granular inclusions of Phormidium uncinatum.]» (en alemany). Arch Mikrobiol, 24, 2, 1956, pàg. 147–62. PMID: 13327992.
↑ Shively JM «Inclusion bodies of prokaryotes». Annu. Rev. Microbiol., 28, 0, 1974, pàg. 167–87. DOI: 10.1146/annurev.mi.28.100174.001123. PMID: 4372937.

Enllaços externs

[1] Badger MR, Price GD «CO₂ concentrating mechanisms in cyanobacteria: molecular components, their diversity and evolution». J. Exp. Bot., 54, 383, febrer 2003, pàg. 609–22. Arxivat de l'original el 2012-05-29. DOI: 10.1093/jxb/erg076. PMID: 12554704 [Consulta: 13 desembre 2012]. Arxivat 2012-05-29 at Archive.is

[PMID18679172-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Yeates TO, Kerfeld CA, Heinhorst S, Cannon GC, Shively JM «Protein-based organelles in bacteria: carboxysomes and related microcompartments». Nat. Rev. Microbiol., 6, 9, agost 2008, pàg. 681–691. DOI: 10.1038/nrmicro1913. PMID: 18679172.

[3] Tsai Y, Sawaya MR, Cannon GC, et al. «Structural Analysis of CsoS1A and the Protein Shell of the Halothiobacillus neapolitanus Carboxysome». PLoS Biol., 5, 6, juny 2007, pàg. e144. DOI: 10.1371/journal.pbio.0050144. PMC: 1872035. PMID: 17518518.

[4] Drews G, Niklowitz W «[Cytology of Cyanophycea. II. Centroplasm and granular inclusions of Phormidium uncinatum.]» (en alemany). Arch Mikrobiol, 24, 2, 1956, pàg. 147–62. PMID: 13327992.

[5] Shively JM «Inclusion bodies of prokaryotes». Annu. Rev. Microbiol., 28, 0, 1974, pàg. 167–87. DOI: 10.1146/annurev.mi.28.100174.001123. PMID: 4372937.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]