Carl Gustaf af Leopold

Carl Gustaf af Leopold (Parròquia de Maria Magdalena, 1756 - Parròquia de Klara, 9 de novembre de 1829), fou un poeta suec.

Carl Gustaf af Leopold

Biografia
Naixement	(sv) Carl Gustaf Leopold 1756 Parròquia de Maria Magdalena (Suècia)
Mort	9 novembre 1829 (72/73 anys) Parròquia de Klara (Suècia)
Sepultura	Església de Klara, Söder om kyrkan
1r Seient 16 de l'Acadèmia Sueca
21 juny 1786 – 9 novembre 1829 ← cap valor – Samuel Grubbe →
Dades personals
Formació	Universitat d'Uppsala (1773–) Universitat de Greifswald
Activitat
Lloc de treball	Estocolm
Ocupació	poeta, bibliotecari, traductor, escriptor
Membre de	Academy of Sciences, Letters and Arts of Marseille (en) (1816–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències (1804–) Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats (1803–) Acadèmia Sueca (1786–1829) Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg (1776–)
Premis (6 maig 1815)  Comandant de l'Orde de l'Estrella Polar (1798)  Cavaller de l'Orde de l'Estrella Polar

Va fer els seus primers estudis a Soederkoeping i al Gimnàs de Linkoeping, on va cridar l'atenció dels seus professors per la seva rara precocitat com a verificador. Amb motiu de l'aniversari del príncep reial, va pronunciar, en 1770 un discurs en vers per encàrrec del municipi de Norrköping, a la Duana, de la població del qual exercia una feina el seu pare, i dos anys més tard, en ser proclamat dit príncep rei de Suècia, amb el nom de Gustau III, va pronunciar a la mateixa ciutat un altre discurs, també en vers, que va valer moltes felicitacions al jove poeta. El 1773 va marxar a Upsala, a la universitat del qual ia la de Greifswald va completar els seus estudis fins a obtenir el grau de mestre en filosofia (1782). Va ser preceptor a casa del comte de Douglas, professor a Greifswald, vice-bibliotecari a Straslund, va col·laborar amb Moeller en la publicació del seu Diccionari alemany-suec, i el 1784 el seu protector, Liden, el va fer nomenar bibliotecari de la col·lecció de llibres que va donar a la Universitat d'Uppsala.

Quan va néixer el primer fill del rei Gustav III, va publicar una Ode ôfver donin 1 nov. 1778, que va provocar una viva crítica del poeta Kellgren, però les seves Observacions crítiques sobre un poema heroic de Gyllenborg i les seves Odes eròtiques, li van guanyar el favor de Kellgren i després del rei, sent cridat a Estocolm i nomenat secretari particular de Gustav III, de qui va ser un dels seus més íntims companys i el seu col·laborador més fidel. Després de la mort del monarca va exercir alts càrrecs a la cancelleria i el 1809, arran de la revolució que va destronar Gustav IV, va rebre un títol nobiliari.

En els últims anys de la seva vida es va consagrar, sobretot, a treballs literaris i filosòfics, malgrat haver quedat cec en 1821, conservant fins a la fi gran lucidesa d'esperit i un do de gents especial, que captivava a les més distingides personalitats de tots els països, que en freqüentaven el tracte. Leopold és el principal representant de l'escola literària francesa a Suècia, va exercir poderosa influència sobre els seus contemporanis i va conservar sempre el favor de la cort.

A més de les obres citades, és autor de les odes filosòfiques:

• El deseo de un nombre inmortal;
• Religión;
• La victoria de Hogland;
• La Providencia;
• etc, de les Cartas escaldas, en las que celebra las dots i victòries de Gustav III;
• del bell idil·li Egle y Anna;
• dels poemes didàctics a l'estil de Voltaire: El camell en Lisboa, La Basílica, El garrí de Nadal, El predicador, Enobom, La previsió, etc,;
• de una traducción de la Metromania, d'Alex Piron;
• de dos tragedias; Odina (1790) i Virginia (1803) per les quals Gustav li entregà una corona de llorer, agafada en la tomba de Virgili, i de les sàtires:
• El miracle més difícil;
• El jacobí a Grècia;
• Els pantalons;
• La nova Colonia;
• Qui té raó?.

Publicà diversos articles filosòfics i de crítica, en prosa, al diari Extra-Posten, que dirigí, i en les Läsning i Blandade Amnen, d'Adlersparre, apareixent els seus escrits col·leccionats el 1818-31.

Va formar part de l'Acadèmia sueca des de 1786.

Bibliografia

• Elsa Beskow Memoria sobre Leopold, en la Sv. Akad. Handl. (1877);
• Karl Wilhelm Böttiger, Primeros ensayos poéticos de Leopold (1877);
• Marianne Ehrenström, Biographie de Leopold (Estocolm, 1830);
• S. Grubbe, Elegio de Leopold, en la Sv. Ahad, Handl. (1830);
• G. Ljunggren, Sv. Vitter, Häfáer after Gustaf III;
• Mlle. de Puget, Chefs d'oeuvre du thréâtre médois, odin, Virginie (París, 1823).