Carl Schröter

botànic suís

Carl Joseph Schröter (19 de desembre 1855 - 7 de febrer 1939) va ser un botànic suís nascut a Esslingen am Neckar, Alemanya. A partir de 1874 va estudiar ciències naturals a Eidgenössische Technische Hochschule Zürich (ETH Zürich), on una de les seves primeres influències va ser el geòleg Albert Heim (1849-1937). Després de la seva habilitació en 1878, va treballar com a assistent de Carl Eduard Cramer (1831-1901). En 1883 va succeir a Oswald Heer (1809-1883) com a professor de botànica a l'ETH Zurich, càrrec que va mantenir fins a 1926.[1][2]

Infotaula de personaCarl Schröter
ETH-BIB-Schröter, Carl (1855-1939)-Portrait-Portr 06453.tif (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1855 Modifica el valor a Wikidata
Esslingen am Neckar Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Zuric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióETH Zürich
Universitat de Zuric Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbotànic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsCarl Cramer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWalo Koch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMax Düggeli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaSchröt. Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis

Schröter va ser un pioner en el camp de la fitogeografia i fitosociologia. Ell va introduir el concepte d'"autoecologia" per explicar la relació d'una planta individual amb el seu entorn extern, i "sinecologia" per expressar les relacions entre les comunitats de plantes i les influències externes.[3][4]

En 1910 amb Charles Flahault (1852-1935), va publicar Rapport sur la nomenclature phytogéographique (Informes sobre la nomenclatura fitogeogràfica), i amb Friedrich Gottlieb Stebler (1852-1935), va ser coautor de Die Futterpflanzen Besten, etc. (1883 -1884), un treball que implica el cultiu i l'economia d'espècies farratgeres. Més tard va ser traduït a l'anglès com "The best forage plants: fully described and figured with a complete account of their cultivation, economic value, impurities and adulterants, &c" (1889).[5]

ReferènciesModifica

  1. «Historisches Lexikon der Schweiz (HLS)» (en alemany). Heinrich Zoller, 21-11-2012. [Consulta: 18 maig 2015].
  2. «Biblioteca digital Escola ETH» (en alemany). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 maig 2015].
  3. «Forestry Quarterly, Volume 14» (en anglès). Cornell University, 1916. [Consulta: 19 maig 2015].
  4. «Synecology - New Scientist 26 Jul 1973» (en anglès), 26-07-1973. [Consulta: 19 maig 2015].
  5. «The Best Forage Plants Fully Described and Figured» (en anglès). David Nutt, 1889. [Consulta: 19/052015].