Charles-André van Loo
Carle o Charles-André van Loo (Niça, 15 de febrer de 1705 - París, 15 de juliol de 1765) va ser un pintor francès, germà menor Jean-Baptiste van Loo. Va abastar diversos temes en les seves pintures: religió, història, mitologia, retrats i al·legories, entre altres.
Nom original | (fr) Charles André van Loo | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 15 febrer 1705 Niça (França) | ||||
Mort | 15 juliol 1765 (60 anys) París | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Lloc de treball | Itàlia (1727–1734) París | ||||
Ocupació | pintor, artista visual | ||||
Membre de | |||||
Gènere | Pintura d'història | ||||
Moviment | Rococó | ||||
Professors | Jean-Baptiste van Loo, Benedetto Luti i Pierre, II Legros | ||||
Alumnes | Bellecour i Johann Heinrich Tischbein | ||||
Obra | |||||
Obres destacables
| |||||
Família | |||||
Família | Van Loo (en) | ||||
Cònjuge | Anne Antonia Christina Somis (en) | ||||
Fills | Jules-César-Denis van Loo, Marie-Rosalie Van Loo (en) | ||||
Pare | Louis-Abraham van Loo | ||||
Germans | Jean-Baptiste van Loo | ||||
Premis
|
Biografia
modificaVa néixer a Niça. Van Loo va seguir el seu germà Jean-Baptiste a Torí, i després a Roma, el 1712, on va estudiar sota les ordres de Benedetto Luti i l'escultor Pierre Legros. Després d'abandonar Itàlia el 1723, va treballar a París, i va rebre de reconeixement com a pintor històric el 1727 –igual que el seu futur rival François Boucher–. El 1727 va tornar a Torí, on va treballar per a Víctor Amadeu II de Savoia, per a qui va realitzar diverses il·lustracions de Torquato Tasso. El 1734 es va traslladar novament a París i el 1735 es va convertir en membre de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture, aconseguint ràpidament un bon càrrec dins l'acadèmia. Va ser integrat a l'Orde de Sant Miquel i nomenat primer pintor del rei Lluís XV de França el 1762. Va morir a París el 15 de juliol de 1765.
Referències
modifica- Aquest article incorpora text traduït de l'Enciclopèdia Britànica de 1911, el contingut de la qual es troba en el domini públic.