Carli Zoeller
Carli Zoeller (Berlín, 26 de març de 1840 - Londres, 13 de juliol de 1889), fou intèrpret alemany de la viola d'amor, director de banda i compositor.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 març 1840  Berlín |
| Mort | 13 juliol 1889 (49 anys) Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
 | |
Al conservatori de Berlín, tingué com a professors Hubert Ries (violí), Wenzel Gärich (harmonia) i Eduard Grell (contrapunt).[1] Va viatjar a Alemanya amb una companyia d'òpera italiana, finalment es va instal·lar a Londres el 1873. El 1879 va convertir-se per oposicions en músic major de la 7a Hussars (pròpia de la reina); el 1884 va ser elegit membre de l'Accademia di S Cecilia, Roma, i el 1885 li va conferir un honor similar a l'Instituto Musical de Florència.
Va compondre:
- l'opereta còmica The Missing Heir;
- el drama líric Mary Stuart of Fotheringay;
- l'escena dramàtica per a soprano i orquestra The Rhine King's Daughter;
- quatre obertures de concert;
- un concert de violí amb orquestra i, diverses cançons.
Però el que va distingir especialment a Zoeller en el terreny musical foren els seus treballs d'investigació vers de la viola d'amor, de la que en fou un incansable propagandista. Va escriure per aquest instrument, que a principis del segle XX fou injustament oblidat per les orquestres, un notable mètode precedit d'una noticia històrica, titulada The viole d'amour, Its Origin and hitory, and Artof playing it.
Referències
modifica- Enciclopèdia Espasa, vol. 70, pàg. 1327. (ISBN-84-239-4570-7)