Carlos Martí Arís

Arquitecte

Carlos Martí Arís (Barcelona, 10 de juny de 1948 Barcelona, 1 de maig de 2020) fou arquitecte i professor universitari.[1]

Infotaula de personaCarlos Martí Arís
Biografia
Naixement10 juny 1948 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 2020 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaLas variaciones de la identidad : ensayo sobre el tipo en arquitectura Modifica el valor a Wikidata (1987 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGiorgio Grassi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

El 1988 va obtenir el títol de doctor arquitecte amb la tesi Las variaciones de la identidad : ensayo sobre el tipo de arquitectura,[2] dirigida pel professor Giorgio Grassi.

Fou membre fundador i sotsdirector de la revista 2c Construcció de la Ciutat (1972-1985),[3] dirigida per Salvador Tarragó Cid. També va impulsar altres iniciatives editorials com la col·lecció Arquitectura-Teoria d'Edicions Serbal i les col·leccions Arquíthesis i La cimbra[4]

Va realitzar estudis sobre el cinema i l'arquitectura, concretament sobre Carl Theodor Dreyer, Alfred Hitchcock, John Ford i Yasujiro Ozu, en col·laboració amb José Manuel García Roig, publicats en el llibre La Arquitectura del cine : estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu,[5] guardonat amb el Premi FAD 2009 de pensament i crítica.[6]

L'any 2017 l'ETSAB el distingí com a Magister Honoris Causa[7][8] en reconeixement a la seva carrera acadèmica i professional.

Selecció d'obresModifica

  • Conjunto en Poble Nou (1972)
  • Districte de San Cosme en el Prat de Llobregat (1986)
  • Parc de Sant Martí de Provençals (1991)
  • Ajuntament de Castellbisbal (1993)
  • Els Químics”, Girona (2001)[9]

PublicacionsModifica

LlibresModifica

  • La Manzana como idea de ciudad : elementos teóricos y propuestas para Barcelona. Seminario Internacional de Arquitectura Contemporanea. 1982[10]
  • Le Variazioni dell'identità : il tipo in architettura. 1990[11][12]
  • L'Estació de França : escenari monumental per al tren. 1992[13]
  • Cerdá : un puente entre dos civilizaciones. 1999[14]
  • Silencios elocuentes. 1999,[15] 2002,[16] 2019[17][18]
  • Luoghi pubblici nel territorio : una proposta per le Cave del Casertano. 2001[19]
  • Emili Donato : dibujos de arquitectura = dessins d'architecture. 2001[20]
  • La Cimbra y el arco. 2005[21][22]
  • Foro Crítica : construir con palabras. 2007[23]
  • Luigi Cosenza : il territorio abitabile. 2007[24]
  • La Arquitectura del cine : estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu. 2008[5][25]
  • Llocs públics en la natura. 2008[26]
  • Tres paseos por las afueras. Three outings through the suburbs. 2008[27][28]
  • César Portela. 2008[29]
  • Incursiones arquitectónicas : ensayo a cuatro bandas. 2009[30]
  • Cabos sueltos. 2012[31]
  • Las Variaciones de la identidad : ensayo sobre el tipo en arquitectura. 2014[32][33]

ReferènciesModifica

  1. «Guia de la Biblioteca de l'ETSAB: Carlos Martí Arís (1948-2020)», 05-05-2020. [Consulta: 6 juny 2020].
  2. Martí Arís, Carlos; Grassi, Giorgio. Las Variaciones de la identidad: ensayo sobre el tipo en arquitectura (tesi), 1987.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  3. «2C: construcción de la ciudad» (en castellà). [Consulta: 5 juny 2020].
  4. Valero Ramos, Elisa «CARLOS MARTÍ ARÍS. La luz es el tema». Revista Diagonal, 2014.
  5. 5,0 5,1 García Roig, José Manuel; Martí Arís, Carlos. La Arquitectura del cine: estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2008. ISBN 978-84-935929-8-1.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  6. esiete. «Edicions anteriors». [Consulta: 7 juny 2020].
  7. Zabalbeascoa, Anatxu. «Muere Carlos Martí Arís, un maestro discreto de la arquitectura» (en castellà), 02-05-2020. [Consulta: 5 juny 2020].
  8. Martí Arís, Carlos. Carlos Martí Arís : Magister Honoris Causa. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), 2016. ISBN 978-84-9880-614-4. 
  9. «Carlos Martí Arís, arquitecto esencial | Fernando Moral Andrés» (en castellà), 01-05-2020. [Consulta: 5 juny 2020].
  10. La Manzana como idea de ciudad: elementos teóricos y propuestas para Barcelona. Barcelona: 2C, 1982. ISBN 978-84-300-7115-9.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  11. Martí Arís, Carlos. Le Variazioni dell'identità: il tipo in architettura. Milano: Clup, 1990. ISBN 978-88-7005-905-2.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  12. «Le variazioni dell'identità » Architettura | CittàStudiEdizioni». [Consulta: 6 juny 2020].
  13. Armesto, Antonio; Martí Arís, Carlos; Pastor, José Ramón; Catalán, Xavier. L'Estació de França: escenari monumental per al tren. Barcelona: Lunwerg, 1992. ISBN 978-84-7782-223-3.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  14. Martí Arís, Carlos. Cerdá: un puente entre dos civilizaciones. Madrid: Ministerio de Fomento, 1999.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  15. Martí Arís, Carlos, 1948-. Silencios elocuentes. 1a. ed. Barcelona: UPC, 1999. ISBN 84-8301-297-9. 
  16. Martí Arís, Carlos.. Silencios elocuentes. 2. ed. Barcelona: UPC, 2002. ISBN 84-8301-640-0. 
  17. «Silencios elocuentes - Carlos Martí Arís P#2» (en castellà). [Consulta: 7 juny 2020].
  18. Martí Arís, Carlos.. Silencios elocuentes. Madrid, Barcelona: Ediciones Asimétricas, Universitat Politècnica de Catalunya, 2019. ISBN 978-84-17905-19-4, 978-84-9880-810-0.  Arxivat 2020-08-22 a Wayback Machine.
  19. Cajati, Claudio; Pastore, Raffaele; Martí Arís, Carlos. Luoghi pubblici nel territorio: una proposta per le Cave del Casertano. Napoli: Giannini, 2001.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  20. Donato, Emili; Gruet, Charles; Martí Arís, Carlos; Oyarzun, Armando. Emili Donato: dibujos de arquitectura = dessins d'architecture. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001. ISBN 978-84-7628-380-6.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  21. «Fundación Arquia». [Consulta: 6 juny 2020].
  22. Martí Arís, Carlos. La Cimbra y el arco. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2005. ISBN 978-84-933701-8-3.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  23. Foro Crítica: construir con palabras. Alicante: Colegio de Arquitectos de Alicante, 2007. ISBN 978-84-611-9816-0.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  24. Cosenza, Luigi; Fontana, Maria Pia; Mayorga, Miguel Y.; Terranova, Ferdinando; Velayos Solé, Joaquim. Luigi Cosenza: il territorio abitabile. Firenze: Alinea, 2007. ISBN 978-88-6055-234-1.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  25. «Fundación Arquia». [Consulta: 6 juny 2020].
  26. Martí Arís, Carlos. Llocs públics en la natura. Girona: Escola Politècnica Superior, UdG, 2008. ISBN 978-84-8458-284-7.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  27. Jaume. «Tres paseos por las afueras». [Consulta: 6 juny 2020].
  28. Martí Arís, Carlos. Tres paseos por las afueras =: Three outings through the suburbs. Tarragona: Publicacions URV, A+C, 2008. ISBN 978-84-8424-120-1.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  29. Portela, César; Martí Arís, Carlos; Sesto, Farruco; Álvarez, Damián. César Portela. Almería: Colegio Oficial de Arquitectos de Almería, 2008. ISBN 978-84-934827-4-9.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  30. Incursiones arquitectónicas: ensayo a cuatro bandas. Granada: Universidad de Granada, 2009. ISBN 978-84-338-4991-5.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  31. Martí Arís, Carlos. Cabos sueltos. Madrid: Lampreave, 2012. ISBN 978-84-615-8449-9.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.
  32. «Fundación Arquia». [Consulta: 6 juny 2020].
  33. Martí Arís, Carlos; Devesa, Ricardo; Fundación Caja de Arquitectos; Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Las Variaciones de la identidad: ensayo sobre el tipo en arquitectura. Barcelona: Fundación Arquia : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-940343-5-0.  Arxivat 2020-06-06 a Wayback Machine.

Enllaços externsModifica