Cara Carleton Fiorina (nascuda Sneed el 6 de setembre de 1954) és una empresària i política americana, coneguda per haver estat CEO de Hewlett-Packard (HP). Fiorina també va presentar nominacions no reeixides per al Senat dels Estats Units el 2010 i a les primàries republicanes per a la presidència el 2016.

Infotaula de personaCarly Fiorina

(2004) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Cara Carleton Sneed Modifica el valor a Wikidata
6 setembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Austin (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Stanford
Charles E. Jordan High School (en) Tradueix
Sloan Fellows Program (en) Tradueix
Robert H. Smith School of Business (en) Tradueix
Institut de Tecnologia de Massachusetts
MIT Sloan School of Management
Universitat de Maryland
Channing School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, empresària Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTodd Bartlem (en) Tradueix (1977–1984)
Frank Fiorina (1985–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJoseph Tyree Sneed, III Modifica el valor a Wikidata  i Madelon Sneed (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJoseph Sneed i Clara Sneed Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
9 febrer 2005Carly Fiorina ousted from HP (en) Tradueix
Carly Fiorina presidential campaign, 2016 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcarlyforpresident.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2439349 Rottentomatoes: celebrity/carly_fiorina
Facebook: CarlyFiorina Twitter (X): CarlyFiorina Instagram: carlyfiorina LinkedIn: carly2016 Youtube: UCN1k7_NbPIGc8BMuXWzke5g Modifica el valor a Wikidata

Com a executiu en cap d'HP entre 1999 i 2005, Fiorina va ser la primera dona en dirigir una companyia entre les 20 primeres del Fortune 500.[1] El 2002, Fiorina va superivsar la fusió més gran fins llavors dins del sector tecnològic, quan HP va adquirir la companyia rival en ordinadors personals Compaq. La transacció va convertir HP en el principal venedor d'ordinadors personals.[2][3] HP subsegüentment va acomiadar 30.000 empleats americans per estalviar-se 80.000 llocs de treball.[4][5][6] El febrer de 2005, va haver de dimitir a causa de desacords amb la junta directiva.[7][8][9]

Fiorina va ser assessora en la campanya presidencial republicana de John McCain l'any 2008. El 2010, va guanyar la nominació republicana per al Senat a Califòrnia, però va perdre les eleccions davant la demòcrata Barbara Boxer.[10][11] Fiorina va ser candidata en les primàries del Partit Republicà el 2016, i va ser companya de candidatura amb Ted Cruz durant la setmana abans que Cruz suspengués la seva campanya, establint així el rècord a candidatura a la vicepresidència més curta als Estats Units (7 dies).[12]

Referències modifica

  1. «Behind Fortune's Most Powerful Women». Fortune, 23-03-2009 [Consulta: 1r abril 2015].
  2. Grocer, Stephen. «The H-P/Compaq Union, From Controversy to Success», 16-08-2007. [Consulta: 8 octubre 2015].
  3. Bagley, Constance. Managers and the Legal Environment: Strategies for the 21st Century, p. 599 (Cengage Learning 2015).
  4. «Carly Fiorina: Secretary to CEO». [Consulta: 6 gener 2016].
  5. Farley, Robert. "Ad from Sen. Barbara Boxer attacks Carly Fiorina for layoffs at HP", Politifact (September 17, 2010): "According to SEC filings, HP had 84,400 employees worldwide in 2001, the year before the merger. In 2001, Compaq had 63,700 full-time employees. That comes to a total of 148,100 workers. In 2005, just after her departure, HP's worldwide workforce reached 150,000. Net gain? In the Los Angeles Times story, reporter Robin Abcarian said that statement is dubious, because 'in that same period, HP bought more than a dozen other U.S. companies with at least 8,000 employees, according to company filings, press releases and news reports.'….It's clear that Fiorina laid off 30,000 workers as a result of the merger with Compaq, as she said in the interview with InformationWeek. And it's clear that by October 2005 the merged company employed more workers than the two separate companies had pre-merger (Fiorina had been forced out seven months earlier in February 2005). But some of those jobs may have resulted from acquisitions, and some may have been abroad."
  6. Goldman, David. "Behind Carly Fiorina's 30,000 HP layoffs", CNN (September 21, 2015): "She has also noted – correctly — that despite bruising layoffs, she hired more people than she fired. HP and Compaq had a combined 148,100 employees just before she was hired in 1999, and 150,000 by the time she was fired in 2005."
  7. «Leadership Challenges at Hewlett-Packard: Through the looking Glass». Stanford Graduate School of Business. [Consulta: 14 agost 2015].
  8. «H-P's Board Ousts Fiorina as CEO». The Wall Street Journal, 10-02-2005 [Consulta: 9 maig 2015]. «Ms. Fiorina's ouster reflects increasingly clear strategic problems at H-P. The company faces fierce competition from Dell Inc. in personal computers, and International Business Machines Corp. in computer services and corporate computing.»
  9. ; Elgin, Ben «The Surprise Player Behind The Coup At HP». Bloomberg BusinessWeek, 14-03-2005 [Consulta: 9 maig 2015].
  10. «U.S. Senate California». ABC News. Arxivat de l'original el 10 de maig 2015. [Consulta: 30 agost 2015].
  11. McKinley, Jesse «In California, Boxer Wins Senate Race, and Brown Is Leading for Governor». The New York Times, 03-11-2010 [Consulta: 3 novembre 2010].
  12. «Carly Fiorina's "vice presidential bid" was the shortest in modern US history». [Consulta: 4 maig 2016].