Obre el menú principal

Carme Simó i Saco

pedagoga catalana

Carme Simó i Saco (Porrera, 2 de juliol de 1894 - Barcelona, 3 de gener de 1982)[1] fou una mestra i pedagoga catalana. Deixeble de Joan Bardina, fou pionera de l'Escola activa, juntament amb el que seria el seu marit, el pedagog Enric Casassas i Cantó.[2]

Infotaula de personaCarme Simó i Saco
Biografia
Naixement 2 juliol 1894
Porrera (Priorat)
Mort 3 gener 1982 (87 anys)
Barcelona
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Pedagoga i professora
Professors Joan Bardina i Castarà
Família
Fills Enric Casassas i Simó
Lluís Casassas i Simó
Oriol Casassas i Simó
Montserrat Casassas i Simó ‎
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Filla d'una família de pagesos humils, que quan Carme tenia 2 anys va emigrar a Barcelona. Després dels primers estudis, el 1907 ingressà a l'Escola de Mestres creada per Joan Bardina, on va conèixer Enric Casassas amb qui es va casar el 1915 i amb qui va tenir quatre fills: Enric, Lluís, Oriol i Montserrat. El 1916, amb la carrera de Magisteri acabada, es va traslladar a Castellgalí, on Casassas havia estat nomenat mestre.[1] Allà formaren la seva llar; hi tingué i hi enterrà el seu primer fill.[3] El 1920, el matrimoni Casassas-Simó es van establir a Sabadell per treballa a l'Escola Nacional de Nens i Nenes del carrer de Bèlgica, 2 –actual carrer del Jardí–; ell a l'aula dels nens i ella a la de les nenes. Aquella escola, però, era molt deficient, tenia les aules desmanegades, les matrícules reduïdissimes i un prestigi social inexistent. Simó i Casassas van aplicar els mètodes que havien après i ben aviat els resultats de l'escola van canviar radicalment: van elevar el prestigi del centre i s'augmentà considerablement la matrícula.[4][1]

El 1923 el matrimoni començar a gestionar les Colònies de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell, concretament les "de terra", mentre que altres s'encarregaven de les "de mar". Els infants hi tenien contacte amb la natura i hi aprenien la pràctica de la higiene, de la gimnàstica i del joc col·lectiu que es van dur a terme a Castellterçol i Rellinars. Els pedagogs remarcaren aquelles colònies, de manera que de 1931 a 1937 les gestionaren, amb el Patronat de Colònies Escolars de Terrassa, a Tona.[5][1]

El 1935 Carme Simó deixà Sabadell i s'encarregà d'un grau del Grup Escolar Ramon Llull, on passà dos anys. Després fou destinada al Grup Escolar Baixeras, on ja treballava Casassas i on féu feina fins que es va jubilar.[1]

A partir dels ajuntaments democràtics, l'escola del carrer del Jardí de Sabadell on havia treballat es va dir Escola Carme Simó, que el 2003 es va fusionar amb l'Escola Sant Gregori i són avui l'Escola Miquel Martí i Pol.[6] L'edifici Carme Simó és ara part del Conservatori de Sabadell.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Enric Casassas i Cantó: una vida de mestre. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1983. 

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar.... Ricard Simó i Bach. Sabadell: Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3. 
  2. Lluís Casassas i Simó. Geografia i territori: professor Lluís Casassas. Edicions Universitat Barcelona, 1993, p. 248–. ISBN 978-84-475-0372-8. 
  3. «Enric Casassas, una vida de mestre». Àgora. [Consulta: 24 juliol 2017].
  4. «Enric Casassas». xtec.cat. [Consulta: 24 juliol 2017].
  5. Mora Vergés, Antonio. «In memoriam de les Colònies de la Lliga d'Higiene de Sabadell». relatsencatala.cat. [Consulta: 24 juliol 2017].
  6. «Escola Miquel Martí i Pol». xtec.cat. [Consulta: 24 juliol 2017].