Obre el menú principal

Carmen Castán

escriptora i mestra d'aragonés

Carmen Castán Saura (n. Gabás, Ribargorça, Huesca, Espanya, 1954) és una escriptora i mestra d'idioma aragonès, membre del Consell del Parla Aragonesa (Consello d'a Fabla Aragonesa).[1]

Infotaula de personaCarmen Castán
Biografia
Naixement 1954
Espanya Espanya Gabàs,Ribargorça, Huesca
Nacionalitat espanyola
Educació Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació escriptora, docent
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Trajectòria professionalModifica

ArticlesModifica

Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Saragossa, ha escrit diversos articles, com Una experiència didàctica: l'ensenyament del patués per a adults. Breu recorregut pel patués escrit (1996), Set contes benasqueses: un món màgic i ancestral (1998) i Chen que charra l'aragonès benasqués en Benás en 1997 (1998).

Novel·les i obres curtesModifica

Com a escriptora en prosa, Castán és autora de les novel·les La descordada bida de Sinforosa Sastre i Cuan l'odio esbatega pe'l aire, per les quals va obtenir sengles Premis Arnal Cavero en 1997 i 2003.[1][2] A més, ha escrit altres obres literàries curtes com a L'aigua rosegui, La uló de la eschelagra, El sielo ye coma la musica (Premi Bila de Benás en 2000) i El somni de les tres llunas, La coba interior i El espiello, aquestes últimes tres Premis El Grau en 1989, 1990 i en 1997.[3][4]En les seves històries tracta de preservar l'idioma de la zona i les històries tradicionals locals, així com els antics costums dels vilatans.[5]

Estil literariModifica

En els seus escrits es poden destacar un estil barroc, amb descripcions exacerbades; la fatalitat inevitable, potser similar a la manera de les tragèdies gregues; la mescla de la realitat i la fantasia, de manera similar al realisme màgic; i la presència constant de referències etnogràfiques; aquestes característiques conjuguen la tècnica literària amb la tradició i les llegendes de la zona.[1]

GuardonsModifica

Va ser guardonada amb l'I Premi El Chulet del Patués, atorgat per l'Ajuntament de Benasque per la difusió i defensa de la parla pròpia de la vall de Benasque ("Chulet" significa guardià).[5] Així mateix, va rebre el Premi Aragó Identitat 2014 per part de la Fundació Aragonesista 29 de juny.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Saura Rami, José Antonio. «Literatura de Ribagorza. Magia y realidad en los relatos benasqueses de Carmen Castán» (en español). [Consulta: 8 febrer 2016].
  2. «JULIO MICOLAU BURGUES Y CARMEN CASTÁN SAURA SON LOS AUTORES GALARDONADOS CON LOS PREMIOS "GUILLEM NICOLAU" Y "ARNAL CAVERO"» (en español), 23-06-1997. [Consulta: 8 febrer 2016].
  3. «Ganadores de las anteriores ediciones. I, II, IV Premio literario en aragonés “Lo Grau” (1989, 1990, 1997). Narrativa corta» (en español). [Consulta: 8 febrer 2016].
  4. «Grau, Lo» (en español). El Periódico. [Consulta: 8 febrer 2016].
  5. 5,0 5,1 «Documental sobre Carmen Castán, professora de benasquès (veu de José Sacristán)» (en español y patués), 27-11-2014. [Consulta: 8 febrer 2016].
  6. «Fundación Aragonesista 29 de junio: Emilio Gastón recibe el PREMIO ARAGÓN 2014 por su papel en el aragonesismo contemporáneo» (en español), 14-02-2015. [Consulta: 8 febrer 2016].
  7. «El poeta, abogado y político Emilio Gastón, Premio Aragón 2014» (en español), 13-02-2015. [Consulta: 8 febrer 2016].