Carmen Delgado Vicente
Carmen Delgado Vicente (Villavieja de Yeltes, 1899 - Alburquerque, setembre 1936) va ser una mestra republicana vinculada a la Institución Libre de Enseñanza, assassinada per l'exèrcit franquista als inicis de la Guerra Civil.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1899  Villavieja de Yeltes (província de Salamanca) |
| Mort | setembre 1936 (36/37 anys) Alburquerque (Província de Badajoz) |
| Causa de mort | Afusellament |
| Activitat | |
| Ocupació | professora |
Biografia modifica
Nascuda a la Província de Salamanca, va arribar a Alburquerque (Badajoz) el 1922 per ocupar la plaça de mestra de pàrvuls a l'escola municipal La Tahona. Estava casada amb el mestre Francisco Fernández Bravo i tenien un fill i un nebot orfe que cuidaven com a propi. Vinculada a la Institución Libre de Enseñanza, va lluitar per a la millora de les condicions de vida i l'erradicació de l'analfabetisme dels jornalers. Juntament amb el seu marit i Felipe Mesía Carballo, mestre i polític socialista[2] va tenir un un paper cabdal en la creació de l'escola d'adults, les cantines escolars i la gestió de la biblioteca que las Misiones Pedagògiques va fer arribar al municipi. Després de la victòria de la dreta en les eleccions generals espanyoles de 1933, per ordre del Govern Civil, tots els mestres progressistes de la província van ser cessats de la docència i fins després de les eleccions de 1936, amb el triomf del Front popular, no van ser readmesos i citats per reincorporar-se a l'inici del curs 1936-37. El cop d'estat del 18 de juliol, va donar pas a la Guerra Civil. La Campanya d'Extremadura va ser extremadament ràpida i violenta, amb episodis sagnants com ara la Massacre de Badajoz.[3][4] Francisco Fernández, Felipe Mesía i altres persones compromeses van fugir, Carmen Delgado es va quedar i va ser detinguda juntament amb la dona de l'alcalde, la catalana Serafina Roca i altres persones d'esquerres. Va ser vexada i paseada (afusellada) per un escamot de falangistes procedents de Valencia de Alcántara.[5] Les seves restes i les de centenars de persones van ser llençades a fossa de la Mina de Valdihuelo.[6][7][8]
Memòria històrica modifica
L'any 2018 el col·lectiu Memoria de Futuro de Alburquerque, va dedicar un mural col·laboratiu a Carmen Delgado i a totes les mestres republicanes represaliades per treballar en pro d'una societat més igualitària i justa.[9] També va sol·licitar que, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, es canviés el nom actual de la biblioteca municipal pel de la mestra Carmen Delgado Vicente.[10]
Referències modifica
- ↑ Conde, Jesús. «La maestras de la República y la importancia de hablar de memoria histórica en femenino» (en castellà). elDiario.es, 19-05-2018. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ «Mesía Carballo, Felipe» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ Espinosa, Francisco. La columna de la muerte:El avance del ejército Franquista de Sevilla a Badajoz (en castellà). Barcelona: Crítica (Biblioteca de bolsillo), 2007. ISBN 9788484328971.
- ↑ Pascual Díaz, Jorge «La Matanza de Badajoz, siempre en la memoria» (en castellà). elsaltodiario.com, 15-08-2020.
- ↑ Riomesta, Tulio. «CARMEN DELGADO VICENTE, maestra de la REPÚBLICA ASESINADA por los franquistas en Alburquerque (Badajoz)» (en castellà). RecueRda RepúBlica, Memorial de las Víctimas del franquismo, 28-05-2018. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ «Incinerados los restos óseos hallados en la fosa común de Valdihuelo» (en castellà). Hoy, 23-12-2008. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ Falero, María del Rosario Fernández; Guapo, María Antonia Hurtado; Pacheco, Diego Peral «Documentos sangrientos de la guerra civil española: Mina de Valdihuelo, Badajoz». Ibersid: revista de sistemas de información y documentación, 1, 2007, pàg. 195. ISSN: 2174-081X.
- ↑ «Francisco Fernández Delgado hijo de Carmen delgado - Cerca de Google». [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ «Mural colaborativo» (en castellà). Pnitas. Arxivat de l'original el 2023-03-02. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ Cordovilla, Pablo. «Memoria de Futuro pide que se cambie el nombre de la biblioteca pública» (en castellà). El Periódico, 21-01-2018. [Consulta: 2 març 2023].