Obre el menú principal
Document de mostra
Darrera versió del document de DNI.cat - 2011

El Document Nacional d'Identitat Catalana, Carnet Català o Certificat d'Identitat Catalana és un carnet acreditatiu de la nacionalitat catalana que no és reconegut per cap administració.

El seu origen es remunta a l'any 1981, quan el sacerdot Josep Dalmau i Olivé, juntament amb altres promotors de la cultura catalana, van dissenyar el document acreditatiu de nacionalitat. Aquest es distribuïa a través de la llibreria Les Voltes de Girona.[1] El Partit per la Independència va editar-ne un,[2] que es deixà d'emetre després de la seva dissolució. El 2004 l'Associació DNI.cat recupera l'edició del document.[3][4][5] L'any 2010 NousCatalans.Joves presenta el Carnet de Nacionalitat Catalana.[6] Ha estat acceptat com a document identificatiu en alguns casos, com a la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt.[7]

ReferènciesModifica

  1. «El futur de la llibreria Les Voltes de Girona, garantit». El Punt, 24 setembre del 2010.
  2. «El PI entrega carnets de "nacionalidad catalana"» (en castellà). El País, 18-05-1998. [Consulta: 6 novembre 2012].
  3. «Entrevista amb Salva Puig de DNI català». Assemblea Nacional Catalana, 08-08-2012. [Consulta: 26 març 2016].
  4. «Benvingut/da a DNI.cat!». DNI.cat, 07-06-2004. [Consulta: 7 novembre 2012].
  5. «Anar pel món amb DNI català». Naciódigital, 09-04-2013. [Consulta: 26 març 2016].
  6. «El 'DNI' català». e-notícies, 10-02-2016. [Consulta: 7 novembre 2012].
  7. «Arenys acceptarà el Carnet de Nacionalitat Catalana com a identificació per votar a la consulta per la independència». Directe.cat, 26 agost del 2009.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carnet català