Carrer de Sant Honorat

El Carrer de Sant Honorat de Barcelona era el feu dels jueus rics de la ciutat, del qual ja se'n té notícies des del 1325.[1]

Infotaula de vial urbàCarrer de Sant Honorat
120 Carrer de Sant Honorat, palau de la Generalitat.jpg
Façana del Palau de la Generalitat de Catalunya al carrer de Sant Honorat Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 33″ E / 41.383128°N,2.175911°E / 41.383128; 2.175911
Façana del primer edifici dels que van acabar formant l'actual Palau de la Generalitat
Macer a la façana del carrer de Sant Honorat al Palau de la Generalitat de Catalunya (segle xv, gòtic flamíger)

HistòriaModifica

En època del Call s'anomenava carrer de la Font dels Jueus, per la font pública que s'hi inaugurà el 4 de juliol de 1356.es van cristianitzar els noms i passà a dir-se simplement carrer de la Font. Poc després, damunt de la font, es construí una capella amb una imatge de Sant Honorat i, per aquest motiu, passà a anomenar-se carrer de la Font de Sant Honorat, per tornar a canviar al cap d'uns quants anys, segurament quan es va treure la font, per carrer de Sant Honorat, tal com encara se'l coneix avui en dia.[1]

El carrer desemboca a la plaça de Sant Jaume, centre corporatiu de la ciutat.[1]

Les fonts[2]Modifica

Els jueus disposaven de les seues pròpies fonts, ja que els cristians pensaven que els jueus els volien matar tots i un dia o altre enverinarien els pous públics. Per això, tenien prohibit anar a cercar aigua a les fonts públiques dels cristians i, si s'hi acostaven o n'agafaven aigua, eren apedregats.[3][1]

Façana gòtica de la GeneralitatModifica

El Call s'allargava, per aquest costat, aproximadament fins al mig del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. Aquesta façana gòtica, robusta i austera, correspon a les antigues cases de grans personatges jueus que van abandonar Barcelona en abolir-se el Call l'any 1401. Aleshores, foren confiscades i van passar a mans privades o institucions públiques. El 1403, la Generalitat hi disposà el seu estatge oficial i l'any 1418 hi foren oberts els grans finestrals de columnetes que l'enriqueixen. Posteriorment, en el segle XVII, s'amplià el palau sota la direcció d'obra de Pere Pau Ferrer, tal com el veiem actualment.[1]

Número 9, primera escola catalanaModifica

 
Placa en record del col·legi de Sant Jordi

La placa metàl·lica que hi ha a la paret no necessita més explicacions:[1]

«
En aquesta casa va ser fundat el dia 1
d'octubre de 1898 el Col·legi de Sant Jordi
per Francesc Flos i Calcat, primera
Escola Catalana dels
Temps Moderns.
Octubre 1998
En reconeixement
Generalitat de Catalunya[1]
»

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Dalmases, Pere, 2012. Barcelona pas a pas. 8 itineraris per Ciutat Vella. Col·lecció Base Històrica, núm. 89. Barcelona. ISBN 9788415267669. Pàg. 202.
  2. Caballé, Francesc; Castells, Eloi. L'estructura urbana del Call de Barcelona, Febrer 2015 (MUHBA Documents 10). 
  3. La font de Sant Honorat | QRGòtic (català)

Enllaços externsModifica