Cartografia crítica
La cartografia crítica, cartografia ciutadana o contracartografia[1] és un conjunt de noves pràctiques cartogràfiques i crítiques teòriques basades en la teoria crítica. Es diferencia de la cartografia acadèmica en què vincula el coneixement geogràfic amb el poder, i així, esdevé política.[2]
Des de la mort, el 1991, de J.B Harley, professor de Geografia de la Universitat de Wisconsin a Milwaukee, el camp de la cartografia han sorgit teories que identifiquen l'escriptura de mapes com una qüestió social i com a l'expressió de poder i coneixement. Les principals figures que han recollit els punts de vista de Harley són Denis Cosgrove, Denis Wood, Jeremy Crampton, Krygier John i Kevin St. Martin. Els mapes, ara, són vistos com a possibles llocs de poder i coneixement. Són fonts de coneixement de la geografia, dels llocs i de les persones.
Referències modifica
- ↑ «Web Countercartographies» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2017].
- ↑ «Crampton, Jeremy W. and John Krygier. 2006. "An Introduction to Critical Cartography"». Arxivat de l'original el 2011-07-20. [Consulta: 10 desembre 2010].