Casa-fàbrica Cauhé
La casa-fàbrica Cauhé era un conjunt d'edificis situats al carrer de l'Aurora, 6[1] i de l'Hospital, 121 i 125 del Raval de Barcelona,[2] avui desapareguts.
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Arquitecte | Antoni Valls i Galí | ||||
| Construcció | 1840 | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Aurora, 6 i Sant Jeroni, 5 i Hospital, 121 i 125 | ||||
| |||||
Història modifica
El 1822, la botiguera Maria Caué (o Cauhé) va demanar permís per a remuntar dos pisos i reformar la façana de l'edifici núm. 7 (121 modern) del carrer de l'Hospital, segons el projecte del mestre de cases Andreu Pedrerol.[3] El juny del 1832, el taverner Jeroni Cauhé i Batlle va demanar permís per a remuntar un quart pis i reformar la façana de la casa núm. 9 (125 modern), segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch i Camps.[4] El juliol del mateix any, Cauhé va presentar una sol·licitud per a remuntar la seva casa fins a l'alçada màxima permesa (93 pams), però aquest cop sota la direcció del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[5]
L'abril del 1840, Jeroni Cauhé va presentar una sol·licitud per a edificar una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos a la cantonada dels carrers de Sant Jeroni i de l'Aurora, segons el projecte del mateix autor: «D. Gerónimo Cauhé y Batlle, [...] posee tres solares del terreno que fue huerto del Hospital G[enera]l de esta ciudad, que miran á las calles de S. Gerónimo y de la Aurora, [...] en las cuales desea edificar construyendo las fachadas con arreglo al perfil que acompaña [...]».[6] El 1845, el mateix Valls i Galí es va encarregar de completar el quart pis a la banda del carrer de l'Aurora[7] i de compartimentar l'edifici en habitatges.[8][9]
En aquest indret hi hagué la tintoreria de Narcís Rosés,[10] que va patir un incendi el 5 de juny del 1884.[11]
El 1905, Joan Buxeres i Bultó, besnet de Jeroni Cahué,[12] va fer enderrocar els edificis del carrer de l'Hospital per a construir-hi un nou edifici d'habitatges, a més d'un magatzem de planta baixa en substitució de l'antiga «quadra» (vegeu Casa Buxeres).
Referències modifica
- ↑ «Carrer Aurora 6/Carrer Sant Jeroni 5». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 501.
- ↑ «Maria Caué. Hospital, 7. Edificar dos pisos més, modificar finestres en balcons i engrandir portes a la planta baixa». C.XIV Obreria C-85. AHCB, 20-12-1822.
- ↑ «Geronimo Cauhé. Hospital 9. Aixecar un quart pis a la casa, transformar una finestra en un balcó, crear una finestra al tercer pis i tapiar una finestra». C.XIV Obreria C-111/1832-47. AHCB, 13-06-1832.
- ↑ «Geronimo Cauhé. Hospital 9. Construir la casa amb tota l'alçada que sigui possible». C.XIV Obreria, C-111/1832-66. AHCB, 09-07-1832.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 8-4-1840.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 109/1845.
- ↑ «Cuaderno de casas rehedificadas desde 1803 inclusive en adelante». Cadastre I-36, f. 329, 1846.
- ↑ «Carrer Aurora 6 / Carrer Sant Jeroni 5». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1887, p. 824.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 11-06-1884, p. 4836.
- ↑ «Árbol de ascendientes: Juan Buxeres Bultó» (en castellà).