Casa-fàbrica Molins
La casa-fàbrica Molins és un edifici situat als carrers de Valldonzella, Lleó i Tigre del Raval de Barcelona.[1]
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Valldonzella, 47, Lleó, 19-21 i Tigre, 16 | ||
| Plànol | |||
 | |||
Història modifica
El 1835, el fabricant de teixits Francesc Lloberas i Gelpí i el fabricant de blanqueig i tenyit de cotó Domènec Soley (vegeu casa-fàbrica Soley) van adquirir en emfiteusi a Josepa de Gomis, vídua del comerciant Joan Pau Puget, i al seu fill Rafael Puget i de Gomis, un hort i unes casetes al carrer de Valldonzella (antigament Natzaret), a cens de 1.650 lliures anuals.[2] El desembre del 1839, van demanar permís per a urbanitzar els terrenys amb l'obertura dels nous carrers del Lleó, Tigre, Paloma i Cérvol (actualment Sant Vicenç).[3]
El 1845, Lloberas i Soley en van establir en emfiteusi a Josep Molins i Huguet (o Uget) una parcel·la entre els carrers de Valldonzella, Lleó i Tigre,[4] i el 1850, va presentar el projecte d'un edifici de planta baixa i quatre pisos, signat pel mestre d'obres Felip Ubach.[5][6] El 1855, va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 8 a 10 CV per a un molí fariner, segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[7] Els plànols mostren una «quadra» que ocupava la major part de la planta baixa, dividida en dues crugies paral·leles al carrer del Lleó i d'amplada desigual, així com la situació de la màquina de vapor per sota de la rasant del terreny i al costat de la paret mitgera.[8]
El 1856, Molins va presentar un projecte de reforma consistent en la remunta de dos pisos, signat pel mateix Fontserè.[9] Malgrat les protestes dels veïns, les obres van continuar i l’11 d’abril de 1857 se'n notificà a l’Ajuntament la finalització. Posteriorment, noves protestes pels sorolls produïts per les màquines van fer que aquell en paralitzés el funcionament fins que s'hi realitzessin les obres de millora. Finalment, la nova llicència va ser concedida el 1859, tot i que la fàbrica havia seguit funcionant.[8]
En una data indeterminada, la fàbrica va ser desmantellada i l'edifici subdividit en dues finques independents, amb accessos pels carrers de Valldonzella i del Tigre, respectivament.[8]
Referències modifica
- ↑ «Casa-fàbrica Molins». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, manual 1.165/36, f. 229-233, 19-10-1835.
- ↑ «Permís per a edificar en el terreny compres entre els carrers de Valldonzella, Ferlandina i Muralla de terra a favor de Francisco Lloberas fabricant de teixits i Domingo Soley pagès». Q136 Obres públiques 3/1 542. AMCB, 05-12-1839.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/13, f. 409v-411v, 10-12-1845.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 512 bis C.
- ↑ «Carrer Valldonzella 47». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «José Molins Uget. Col·locar una màquina de vapor de vuit a deu cavalls de força en la casa situada als carrers Lleó 19-21, Tigre 16, Valldoncella 47». Q136 Obres Públiques 3/1 1545 bis. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 17-03-1855.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «José Molins. Valldonzella (47), Tigre (16) i Leon (19-21). Afegir dos pisos sobre la planta baixa». Q127 Foment 843 C. AMCB, 1856.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 583-584. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 33.