Casa Jaume Rusiñol

Princesa, 37

La casa Jaume Rusiñol és un edifici situat als carrers de la Princesa, 37 i dels Flassaders i Assaonadors de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Jaume Rusiñol
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa natal i edifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de la Princesa Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPrincesa, 37, Flassaders, 1-3 i Assaonadors, 32 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 10″ N, 2° 10′ 52″ E / 41.3861°N,2.18119°E / 41.3861; 2.18119
Format perSantiago Rusiñol Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona917 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Santiago Rusiñol
Identificador1285-1

Història i descripció

modifica

Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta baixa, entresòl i tres pisos, format per dos cossos construïts en èpoques diferents.[1] La part que afronta als carrers dels Assaonadors i Flassaders correspon al segle xviii amb preexistències anteriors.[1] Així, el 1788, el comerciant Josep Marià Carlos va demanar permís per a tapiar dos portals i convertir-ne un en finestra amb reixa, eliminant un taulell.[2]

El 1857, arran de l'obertura del nou carrer de la Princesa, Francesca Carlos, vídua de Josep Sanmartí, va presentar una sol·licitud per a reformar i ampliar l'edifici preexistent, segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera.[3] En una data indeterminada s'hi va afegir un àtic amb balcons d'ampit.[1]

Pel que sembla, l'edifici fou adquirit pel fabricant tèxtil de Manlleu Jaume Rusiñol i Bosch (1805-1887),[4] que hi instal·laria el seu despatx.[5] El 1860, el seu fill Joan Rusiñol i Andreu (1893-1883)[6][7] es va casar amb Amàlia Prats i Carabent (o Caravent),[8][9] filla del també fabricant Albert Prats i Baruta.[10] El matrimoni hi va tenir els germans Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931)[11] i Albert Rusiñol i Prats (1862-1928),[12] batejats com els avis.

 
Placa commemorativa del naixement de Santiago Rusiñol
 
Quarteró núm. 17 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Joseph Mariano Carlos. Comerciant. Assaonadors i Flassaders. Casa. Tapiar dos portals i convertir-ne un en finestra amb reixa, eliminant un taulell». C.XIV Obreria C-49/1788-221. AHCB, 17-10-1788.
  3. «Francisca Carlos de Sanmartí. Princesa davant de Flassaders 92. Construcció d'un edifici». Q127 Foment 921 C. AMCB, 1857.
  4. «Santiago (Jaime) Rusiñol Bosch». geneanet. Maria Roca.
  5. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 118, 273. 
  6. «Juan Rusiñol Andreu». geneanet. Maria Roca.
  7. «Juan RUSIÑOL ANDREU». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  8. «Amalia Prats Carabent». geneanet. Maria Roca.
  9. «Ana Amalia PRATS CARABENT». geneanet. Francisco Javier Andrés García.}
  10. AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/36, f. 75-80, 22-05-1860. Capítols matrimonials de Joan Rusiñol i Andreu i Amàlia Prats i Carabent.
  11. «Santiago RUSIÑOL PRATS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  12. «Alberto RUSIÑOL PRATS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.

Vegeu també

modifica