Casa-fàbrica Vidal
La casa-fàbrica Vidal és un conjunt d'edificis situats als carrers de la Lleialtat i Reina Amàlia del Raval de Barcelona, conservats parcialment.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Lleialtat, 6 i Lleialtat, 6 bis i i Reina Amàlia, 29 bis (enderrocat) | |||
| ||||
.jpg)
Descripció modifica
Es tractava de dues edificacions jutxaposades: la primera, al carrer de la Lleialtat, té un cos destinat a habitatges i una «quadra» de crugia simple a l'interior d'illa, i la segona (actualment enderrocada i substituïda per un nou edifici d'estil «mimètic»),[1] a la cantonada dels dos carrers, una «quadra» amb una amplada de 13 metres, dividida en dues crugies per pilars i jàsseres de fusta. La construcció era molt austera,[2] tot i que a finals del segle xix se'n van estucar les façanes.[3]
.jpg)
Història modifica
El 1838, el comerciant Bartomeu Vidal i Mayol (1776-1841), natural de Sant Feliu de Llobregat,[2] va adquirir per 15.600 lliures la propietat de Gabriel Francesc Colom (vegeu fàbrica d'indianes de Jeroni Sala),[4] i el 1839 va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa, tres pisos i golfes als carrers de la Lleialtat i Reina Amàlia, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[5] La seva intenció era llogar-la a algun industrial, cosa que va aconseguir per 1.300 lliures anuals, fins i tot abans d'estar acabada.[6] A la seva mort, la propietat es va repartir a parts iguals entre els seus fills Bartomeu (1822-1877) i Josep Rufí Vidal i Nadal (1826-1866),[7][a] si bé la vídua Marianna Nadal i Ferrater (1793-1870),[7] que n'era la usufructuària, va continuar l'establiment de parcel·les per a edificar iniciat per l'anterior propietari.[9]
El 1857, hi havia la tintoreria de Francesc Corder (o Coderch) i l'establiment d'aprests de Martí Murull,[10] i el 1863, la mateixa tintoreria, el taller de construcció de màquines de Ramon Jufré: «Lealtad, 6, esquina á la de Amalia. Taller de construcción. D. Ramon Jufré, sucesor de M. White. Gran taller de construcción de máquinas de vapor de todas clases-de hacer chocolate. Prensas hidráulicas de tornillo. Bombas para riegos-para incendios-para usos domésticos. Prensas para la extraccion del vino y del aceite, y de todas clases. Composturas en toda clase de bombas, prensas y máquinas de vapor y demás.»[11] i la fàbrica de barrets de feltre de Marin, Mazoir i Cia:[12] «Lealtad, 6, Fábrica de sombreros de D.C. Marin. Sombreros de fieltro y de seda de todas clases, y corte de pelo de liebre y conejo. Depósito de felpas de Lyon y París, para sombreros y forros de seda, para los mismos, y toda clase de artículos para sombrerería. Comisión de compra y venta en el ramo de sombrerería. Espediciones á todas partes.»[13] que el 1859 va demanar permís per a instal·lar-hi un rètol.[14]
A principis del segle xx, s'hi va establir el magatzem de fusta de Benet Sazatornil i Francesc Salazar i Pomar,[15] que tenien una serradora al núm. 33 del carrer de la Reina Amàlia (vegeu piscines Folch i Torres).[16] A la mort del seu soci,[17] Salazar es va fer càrrec del negoci en solitari,[18] i el 1924 va demanar permís per a eixamplar-hi un portal,[19] i novament el 1926 per a cobrir el pati de la casa del carrer de la Lleialtat, 6,[20] així com diverses obres de reforma i ampliació el 1929.[21][22]
A les dècades del 1930 i 1950 hi havia la fàbrica de pintes d'asta de J. Pressas.[23][24]
Notes modifica
- ↑ A la mort d'aquest, el va succeir la seva vídua Consol Moragas i Quintana, marquesa de Moragas, que havia estat casada en primeres núpcies amb Joaquim Castanyer i Molet (vegeu Palau Castanyer), i segons l'Anuario Riera, figurava com a propietària de la casa-fàbrica.[8]
Referències modifica
- ↑ Caballé i Gonzàlez, fitxa ID-11.
- ↑ 2,0 2,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Lleialtat 6 (6B) cantonada Reina Amàlia (29B). Enlluir les façanes». Q127 Foment 715 AH. AMCB, 1899-1900.
- ↑ AHPB, notari Benet Lafont, manual 1.239/12 (2a part), f. 15-19, 30-1-1838.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-130, 18-1-1839.
- ↑ Solà Parera, 1996, p. 307.
- ↑ 7,0 7,1 «Jose Rufino Vidal y Nadal family tree» (en anglès). ancestry.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 388.
- ↑ Solà Parera, 1996, p. 320.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 144, 193, 320.
- ↑ Anuario del comercio y de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 142, 144, 280, 724, 729, 916, 917, 920.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 145, 154, 213, 237, 243.
- ↑ Anuario del comercio y de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 1017, 1018, 1019, 1022, 1028.
- ↑ «M. Marín. Lleialtat cantonada Reina Amàlia. Col·locació d'un rètol a la façana d'una fàbrica de barrets». Q127 Foment 1003 C. AMCB, 1859.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 12-09-1917, p. 6265.
- ↑ «Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración» p. 1549, 1911.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos, 30 juliol del 1922, p. 19.
- ↑ «El Constructor» p. 74, 1926.
- ↑ «Francisco Salazar. Lleialtat 6. Eixamplar un portal». Q127 Foment 4644/1924. AMCB.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 20-12-1926, p. 1283.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 14-01-1929, p. 28.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 27-05-1929, p. 353.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, núm. 2, 1933-1934, p. 719.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 1906.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 516-517. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental). Ajuntament de Barcelona, juny 2017.
- Solà Parera, Àngels «Producció, inversió i especulació en la gran burgesia barcelonina del segle xix. El cas dels germans Vidal i Nadal». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XIV, 1996, pàg. 305-338.