Casa Josep Ribes i Margarit
La Casa Josep Ribes i Margarit és un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 82 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Carrer de Sant Pere Més Baix | |||
| Arquitecte | Josep Ribes i Margarit | |||
| Construcció | 1795 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere Més Baix, 82 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1313 | |||
Història i descripció
modifica
El mestre de cases Josep Ribes i Ferrer va morir el 1755, i en el seu inventari post mortem figuraven una casa al carrer de Sant Pere Més Baix i una altra al carrer d'en Llàstics (actual núm. 11),[2] que era la residència familiar.[3] El 1795, el seu fill Josep Ribes i Margarit va demanar permís per a reedificar la casa del carrer de Sant Pere Més Baix amb planta baixa i quatre pisos i dues obertures per planta.[4] El parament de la planta baixa i els emmarcaments són de pedra. El primer i segon pis tenen balcons correguts; el tercer, balcons individuals; i el quart, finestres, una d'elles convertida en balcó posteriorment.[1]
Hi viurien el seu fill Josep Ribes i Aimar, casat amb Ignàsia Solà i Montserrat, filla del sastre Fèlix Solà,[5][6] i els seus nets Francesc Ribes i Solà, cònsol dels Països Baixos i vocal de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó de Catalunya,[7][8] l'arquitecte Fèlix Ribes i Solà,[9][10] i l'hereu Josep Ribes i Solà.[11][6]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 66. AMCB, 1853.
- ↑ Arranz, 1991, p. 401.
- ↑ «Joseph Ribes i Margarit. Arquitecte. Sant Pere Més Baix. Casa. Planta baixa més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-71/1795-143. AHCB, 23-12-1795.
- ↑ AHPB, notari 1.222/2, notari Jaume Morelló i Mas (2a part), f. 148-162v, 17-09-1822. Inventari post mortem dels béns de Josep Ribes i Aimar.
- ↑ 6,0 6,1 Arranz, 1991, p. 407.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 1842, p. 133.
- ↑ Arranz, 1991, p. 409.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 421.
- ↑ Arranz, 1991, p. 408.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 19. AMCB, 1853.
Bibliografia
modifica- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991, p. 400-412.