Casa Maury-Parés

edifici de L'Eixample de Barcelona

La casa Maury-Parés és un edifici situat al carrer de Mallorca, 234 de Barcelona.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Maury-Parés
Imatge
Façana abans de la reforma
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMallorca, 234 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 31″ N, 2° 09′ 38″ E / 41.3920058°N,2.1606399°E / 41.3920058; 2.1606399

Història

modifica

El 24 de maig de 1844, Dolors Maury i Parés i Pere Monés i Valls es van casar a la parròquia de Nuestra Señora de Asunción de Baracoa (Cuba), i van tenir nou fills: Dolors (1846), Eulàlia Emília (1847), Pere (1848), Genòbia Jacobina (1851), Adolfina Gabina (1852), Josep Pere (1854), Reparada Júlia (1859), Francesc d'Assís (1861) i Andreu Monés i Maury (1862). El 1897, per breu del papa Lleó XIII, Pere Monés i Maury va rebre el títol de marquès de Casa Maury.[1]

El 1882, ja vídua, Dolors Maury va demanar permís per a construir un edifici d'habitatges de renda segons el projecte del mestre d'obres Josep Artigas i Planes.[2][3] Amb les obres ja iniciades, es realitzà una segona petició de llicència d'obres per ampliar els cossos annexes i aconseguir una segona planta vidriada, i un front de carrer continu, afegint les entrades de les cavallerisses. La construcció devia durar almenys fins al 1884.[3]

El març i abril del 1922, Víctor Riu demanà dos permisos d’obra consecutius per a ampliar el magatzem del lateral de la parcel·la.[3] El 9 de maig del 1928, Josep Maria Mata i Julià don l'edifici a les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús.[3] El 1930, Amat Maristany demanà permís per a ampliar del vestíbul i la capella. Probablement, en aquest moment es col·locà el paviment de marbre del vestíbul, els balustres del mateix material i es reformaren les escales del pati interior.[3] El 1933, Víctor Riu demanà permís per a tornar a ampliar el magatzem del lateral de la parcel·la, segons el projecte de l'arquitecte Joan Baptista Subirana, membre del GATCPAC.[3] El 1939, s'amplià el pavelló de bugaderia i planxa al terrat del cos principal, a petició de la mare superiora Josefina Dalmau.[3]

El 1941 es denegà el primer projecte per a la construcció de la futura església al lloc del magatzem, que finalment fou inaugurada l'any 1952.[3] Obra de l'arquitecte Eugenio Pedro Cendoya, roman inacabada.[4]

El tercer trimestre del 2021 es va iniciar la reforma de la casa, segons el projecte dels arquitecte Joan Pascual Argenté i Ramon Ausió Mateu, que ha respectat tant la façana com el vestíbul i el pati interior. S'hi han afegit dues plantes més, reculades, i amb el cos lateral envidrat.[5][6]

Referències

modifica
  1. De Santa Cruz y Mallen, Francisco Xavier. Historia de familias cubanas (tomo IX) (en castellà). Barcelona: Editorial Vosgos, 1988, p. 236-237. ISBN 0-89729-409-2. 
  2. «Antonio Palou de Comasema i Sánchez representant a la seva sogra, Dolores Mauri i Parés. Mallorca (entre Balmes i rambla de Catalunya). Sol·licitar permís per construir habitatge». Q127 Eixample 1381/1882. AMCB, 08-11-1882.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Hostench Ruiz, Oriol. Informe històric i arquitectònic de l'edifici de c/ Mallorca, 234, de Barcelona, gener 2018 (inèdit). 
  4. «Església de les Esclaves del Sagrat Cor». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  5. Salvador, Rosa «Uniq invierte 400 millones en viviendas de autor». La Vanguardia, 29-09-2021, pàg. 47.
  6. «Casa Maury-Parés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Enllaços externs

modifica
  • «Casa Maury-Parés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.