Casa Museu Gaudí

La Casa Museu Gaudí, situada dintre del recinte del Parc Güell, a Barcelona, va ser la residència d'Antoni Gaudí durant gairebé 20 anys, de 1906 al final de 1925. El 28 de setembre de 1963 es va inaugurar com a museu i actualment acull una col·lecció de mobles i objectes dissenyats per l'arquitecte.

Infotaula d'edifici
Casa Museu Gaudí
Musée Gaudi Parc Güell.jpg
Modifica el valor a Wikidata
EpònimAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa museu Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc Berenguer i Mestres Modifica el valor a Wikidata
Creació1905 Modifica el valor a Wikidata
Obertura28 setembre 1963 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
Comarcael Barcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPark Güell, carretera del Carmel Modifica el valor a Wikidata
 41° 24′ 49″ N, 2° 09′ 08″ E / 41.41355°N,2.152162°E / 41.41355; 2.152162
Activitat
Període operatiu1963 Modifica el valor a Wikidata –
Lloc webcasamuseugaudi.org Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Al final del segle XIX, l'industrial català Eusebi Güell i Bacigalupi, en tornar a Barcelona després d'una estada a Anglaterra, va voler realitzar una ciutat-jardí per a la burgesia catalana als terrenys de la finca Can Muntaner de Dalt que havia adquirit el 1899. Va encarregar el projecte, que preveia la construcció d'una seixantena d'habitatges amb jardí i tots els serveis necessaris, a l'arquitecte Antoni Gaudí. El 1914 les obres es van aturar i el projecte no es va acabar mai.

Dels habitatges previstos se'n van construir únicament dos, que se sumaven a l'antiga casa -propietat del mateix Güell- que ja existia en aquests terrenys: el del doctor Trias i Domènech i el que en l'actualitat és la Casa Museu Gaudí, que havia de servir de reclam per a possibles compradors de parcel·les. La casa-mostra, projectada per l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, construïda pel contractista Josep Pardo i Casanovas i signada pel mateix Gaudí, es va edificar entre 1903 i 1905. Es va posar a la venda però no va sortir cap comprador.

L'any 1906, la va comprar Antoni Gaudí i hi va anar a viure amb el seu pare i la seva neboda. El pare va morir el mateix any i la neboda el 1912. Des de llavors Gaudí hi va viure sol fins a la fi de 1925, quan es va traslladar a l'obrador del Temple de la Sagrada Família, uns mesos abans de la seva mort el 1926. L'arquitecte, va fer donació de la casa per mitjà de testament a la Junta del Temple de la Sagrada Família, que la va vendre al matrimoni Chiappo Arietti.[1] El 1960 l'Associació d'Amics de Gaudí va promoure'n la compra als descendents del matrimoni per a destinar-la a museu. Tres anys més tard, es va inaugurar com a Casa Museu Gaudí. Josep Maria Garrut en va ser el director des que es va obrir al públic fins a la seva mort, l'any 2008. El 1992 la casa va ser cedida a la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

EdificiModifica

L'edifici consta de quatre plantes. D'aquestes, la planta baixa i la primera planta són les dedicades a la col·lecció oberta al públic. El soterrani és d'ús intern i la segona planta acull la Biblioteca Enric Casanelles, a la qual es pot accedir sol·licitant permís prèviament.

Pel que fa a la col·lecció, algunes estances com el dormitori, l'estudi o el cancell d'entrada, com també alguns objectes personals de Gaudí, evoquen el record de l'arquitecte quan vivia en aquesta casa. També s'hi exposa una important mostra de mobiliari dissenyat per Gaudí per a edificis com la Casa Batlló, la Casa Calvet, la Casa Milà, la Casa Vicens, la cripta de la Colònia Güell, que juntament amb els elements de forja dissenyats també per l'arquitecte -que s'exposen al jardí- són els objectes més valuosos del fons de la col·lecció. El fons inclou, a més, mobles, escultures, pintures, dibuixos i altres objectes de col·laboradors, que s'exposen en les diverses estances del museu.

ReferènciesModifica

  1. «La sessió de la permanent». La Publicitat, 29-12-1926, pàg. 4.

BibliografiaModifica

  • Garrut i Romà, Josep Maria. Casa-Museu Gaudí (1852-1926. Barcelona: Andrés Morón, 2002. ISBN 84-931058-3-X. 
  • Gueilburt, Luís. 'Gaudí i el Registre de la Propietat. Barcelona: Institut Gaudí de la Construcció., 2003, p. 149-157. ISBN 84-688-1124-6. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Museu Gaudí