Viquipèdia

Casa Puiggener

edifici del s.XVIII desaparegut

La casa Puiggener era un edifici situat al carrer dels Escudellers de Barcelona, actualment desaparegut.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Puiggener
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEscudellers, 8-10 (parcel·lari de Garriga i Roca) i Nou de Sant Francesc, 6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 46″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.37938°N,2.17626°E / 41.37938; 2.17626

Història modifica

Al segle xvii, Maria de Lanuza i d'Oms (germana de Joan de Lanuza i d'Oms) era propietària d'una finca al carrer dels Escudellers, que fou heretada per Carles de Puiggener-Orís i Descatllar,[1] fill de Carles de Puiggener i d'Orís, primer marquès d'Orís.[2] Aquest va adquirir una casa veïna a Francesc Amat i Puigdoura, i entre 1764 i 1765 les va fer reformar a càrrec del mestre de cases Isidre Lliberós.[3] El 1765, va obtenir llicència per a construir-hi una gelosia («bantalla bombada» en la terminologia de l'època) al primer pis.[4]

El desembre del 1781, el seu veí Felip Marià de Riquer i de Sabater (vegeu Casa Felip de Riquer) va formular una denúncia contra ell per haver edificat unes parets que privaven el seu jardí de llum i vistes. Carles de Puiggener-Orís va morir en ple litigi, i Felip de Riquer va seguir pledejant contra la seva vídua Anna de Boïl d'Arenós (vegeu Palau dels Boïl d'Arenós),[5] fins que el setembre del 1782 l'alcalde major sentencià a favor d'ella. Riquer hi va récorrer, i finalment, el gener del 1783 fou dictaminat que Anna de Boïl hauria d'enderrocar algunes de les parets que molestaven el seu veí.[6] Aquell mateix mes, va demanar permís per a obrir una finestra a la botiga de la planta baixa.[7]

L'hereva Ramona de Puiggener-Orís i de Boïl d'Arenós,[8] baronessa d’Orís, senyora de Vallguarnera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltegrà i Torelló,[9] es va casar amb Pere de Sentmenat i de Copons, marquès de Castelldosrius,[10] que el 1796 va demanar permís per a eixamplar una porta i convertir una finestra en porta,[11] i novament el 1798 per a eixamplar-ne una porta.[12] El 1801, l'hereu Carles de Sentmenat i de Puiggener va demanar permís per a reformar la porta d'una botiga, sota la direcció del mestre de cases Agustí Huguet,[13] i novament el 1802 per a transformar-hi una finestra en porta.[14] El 1804, la seva vídua Ramona de Riquer i de Ros va demanar permís per a remuntar-hi un pis,[15] i novament el 1808 per a eixamplar el portal d'una botiga.[16]

El 1848, el marquès Carles de Sentmenat i de Riquer va vendre la part més occidental de la propietat (actual núm. 8) a l'indià de Canet de Mar Fèlix Carnesoltes i Misser (1782-1866) i el seu gendre Esteve Roura i Alsina (1805-1868).[17] Morí el 1856,[9] i el 1859, els tutors del seu fill Ramon de Sentmenat i Sáenz-Ramírez posaren la finca en subhasta, [18] essent adquirida en emfiteusi pel fabricant Pere Manté i Gual i l'impressor Narcís Ramirez i Rialp, que van enderrocar-la per a obrir-hi el Passatge dels Escudellers.[19]

 
Quarteró núm. 112 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Carlos (II) de PUIGGENER y DESCATLLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. ↑ «Carlos de PUIGGENER y ORIS». geneanet. Martín Rodríguez.
  3. ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/13, f. 76-80v, 12-3-1768.
  4. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-26, 20-7-1765.
  5. ↑ «Ana María de BOHIL ARENOS y LANUZA». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. ↑ De Riquer i Morera, 1979, p. 322.
  7. ↑ «Anna de Puiggener Boil d'Arenós. Viuda de Carles Puiggener. Escudellers. Casa. Obrir una finestra per una botiga». C.XIV Obreria C-31/1783-16Bis. AHCB, 25-01-1783.
  8. ↑ «Raimunda de PUIGJANER y BOHIL». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Sentmenat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Pedro de Sentmenat y Copons». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  11. ↑ «Pedro de Sentmenat. Tinent Coronel agregat a la plaça. Escudellers. Casa. Eixamplar una porta, convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-72/1796-043. AHCB, 16-03-1796.
  12. ↑ «Pedro Sentmenat. Escudellers 96. Casa i botiga. Engrandir una porta». C.XIV Obreria C-78/1798-062. AHCB, 20-03-1798.
  13. ↑ «Carles de Sentmenat i de Puiggener. Escudellers. Modificar una porta d'una botiga». C.XIV Obreria C-86/1801-051. AHCB, 23-04-1801.
  14. ↑ «Carles de Sentmenat i de Puiggener. Escudellers, 97. Botiga. Transformar una finestra en porta». C.XIV Obreria C-88/1802-025. AHCB, 20-02-1802.
  15. ↑ «Ramona de Sentmenat i de Puiggener. Vídua de Carles de Sentmenat i de Puiggener. Escudellers. Casa. Aixecar un pis i posar balcons de sortida». C.XIV Obreria C-94/1804-096. AHCB, 24-05-1804.
  16. ↑ «Ramona Sentmenat i de Riquer. Vídua. Escudellers. Casa. Eixamplar un portal d'una botiga». C.XIV Obreria C-104/1808-037. AHCB, 18-06-1808.
  17. ↑ AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/10, f. 134-138v, 27-6-1848, i f. 140-143v, 1-7-1848.
  18. ↑ Diario de Barcelona, 20-10-1859, p. 10616. 
  19. ↑ «Passatge Escudellers 2-4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia modifica

  • de Riquer i Morera, Martí. Quinze generacions d'una família catalana. 1a edició. Barcelona: Editorial Planeta, 1979, p. 696. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Puiggener&oldid=33110271»