Casa Xuriguer
La Casa Xuriguer és un edifici situat a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, al costat del Teatre Principal, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| Construcció | 1847 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla, 25 i Arc del Teatre, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42587 | |||
| Id. Barcelona | 721 | |||
.jpg)
Descripció modifica
Es tracta d'un edifici de planta baixa i cinc pisos.[2] La façana s'articula de manera molt equilibrada i repetitiva. Els baixos compten amb quatre obertures molt heterogènies i que semblen adaptades en temps recents. Per sobre, la primera planta compta amb quatre obertures amb balcons senzills. Les dues de la dreta presenten un emmarcament motllurat, element que manca als de l'esquerra. La segona planta presenta el mateix nombre d'obertures, però són de mida més gran i estan unides per una gran balconada. Amb una mida progressivament decreixent, els pisos tercer i quart compten amb un balcó per cada obertura. El darrer pis, a mode de golfes, està compost per quatre petites obertures tancades amb porticó de fusta. Aquesta planta està separada de la inferior per una petita cornisa. L'immoble està coronat amb una cornisa poc desenvolupada i un mur en forma de balcó en quatre trams.[2]
El més ressenyable d'aquest immoble és la decoració de la façana. A partir de la segona planta i de mode vertical que comprèn fins al quart pis, s'hi observen tres grans conjunts de panells de terra cuita, situats entre les línies de balcons. Aquests presenten motius bàsicament florals que menen sovint de gerros i s'intercalen amb tres medallons circulars a mode de rosetó. Als extrems de l'immoble s'hi observa el mateix tipus de decoració, però amb una temàtica trenada. Tots aquests motius es tallen al final de la quarta planta, abans de la esmentada cornisa, que es troba decorada amb nous motius florals. Entre les finestres de la planta de golfes hi trobem màscares intercalades.[2]
Història modifica
En aquest indret hi havia el Col·legi de Sant Pere Nolasc dels mercedaris, fundat el 1642 i abandonat el 1827.[3] El 1847, i per encàrrec d'Antoni Xuriguer, l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó va projectar la reforma i remunta de les construccions existents.[2]
Referències modifica
- ↑ «Casa Xuriguer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Casa Xuriguer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Col·legi de Sant Pere Nolasc». monestirs.cat.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Xuriguer |
- «Casa Xuriguer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.