Obre el menú principal

La Casa de la Generalitat és un edifici civil de tres plantes construït al segle XVI per la Generalitat al Sant Antoni Abat, 54, a tocar del Portal de Sant Antoni de Barcelona. Els Pares Escolapis l’ocupen des del 1816 fins a finals de segle.

Infotaula d'edifici
Casa de la Generalitat
Casa de la Generalitat.jpg
Dades
Tipus edifici
Característiques
Estil arquitectònic Gòtic
Ubicació geogràfica
Localització C. Sant Antoni Abat, 54
 41° 22′ 44″ N, 2° 09′ 49″ E / 41.378875°N,2.163673°E / 41.378875; 2.163673Coord.: 41° 22′ 44″ N, 2° 09′ 49″ E / 41.378875°N,2.163673°E / 41.378875; 2.163673
BCIL
Identificador IPAC: 41212
Modifica les dades a Wikidata

ProteccióModifica

Aquest edifici, conegut com a Casa de la Generalitat, és una construcció del segle XVI i està inclos al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona (núm. d’element: 712). Categoria B, cap. II., així com al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte 1, Raval, núm. d’element 57. S’ubica molt a prop d’una de les antigues portes d'accés a la ciutat, el portal de Sant Antoni.[1]

DescripcióModifica

La Casa de la Generalitat és un edifici civil de tres plantes construït al segle XVI per la Generalitat -el seu escut és a la llinda de totes les obertures- a tocar del desaparegut Portal de Sant Antoni per tal de cobrar-hi determinats impostos. A la planta baixa hi ha la porta principal adovellada amb l'esmentat escut a la clau, escut que retrobem a la cantonada, flanquejat per dos lleons. En una altra de les pedres en angle (l'edifici té una façana lateral que dóna a un petit passatge) hi apareix gravada en nombres romans la data 1583, moment en què s'inicià o s'enllestí l'edificació. La façana, composta simètricament i ben conservada (a diferència dels interiors), remet a construccions contemporànies com ara el palau Lloctinent, d'Antoni Carbonell, en què la tradició gòtica es combina amb certes innovacions renaixentistes. Els Pares Escolapis ocuparen l'edifici des del 1816 fins que a finals del segle es construïren un edifici propi. Actualment té un nivell de protecció de Bé cultural d’interès local amb una qualificació urbanística 12b(p)

Intervencions arqueològiquesModifica

Durant els treballs efectuats el 2010 es va documentar un únic estrat de runa, sense cap mena de material arqueològic. Sota d'aquest es va localitzar una pavimentació de rajoles hidràuliques, dividida en dues zones: al costat sud-est era formada per peces amb decoració policroma amb motius geomètrics, mentre que als costats nord i est les peces eren de color gris. En la divisòria d'aquests dos espais i al límit sud del rebaix es situaven les restes de sengles envans construïts amb maons massissos, algun d’ells presentant restes d'arrebossat de calç i decoració lineal amb pintura vermella i negra. A l’angle nord-est es va localitzar part d’una estructura de maons amb les superfícies horitzontals revestides de rajols hidràulics, que donada la seva disposició esglaonada es podria interpretar com l’arrencament d’una escala. Les restes aparegudes no es corresponen amb elements originals de l’edifici del segle XVI, si no que es correspondria amb un arranjament de l’espai vestibular efectuat en època contemporània, en un moment que no es pot precisar entre l’últim terç del segle XIX i mitjans del segle XX, potser arran de l’abandonament de l’edifici per part dels Escolapis.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Casa de la Generalitat». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Generalitat  
  • ALCUBIERRE GÓMEZ, D., 2011. Casa de la Generalitat, Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 93.