Castell de Vitré

El Castell de Vitré, és un castell fortificat bretó originalment romànic del segle XI amb múltiples ampliacions d'estil gòtic, renaixentista i neo-gòtic. Està situat a la ciutat de Vitré a Ille i Vilaine.

Infotaula d'edifici
Castell de Vitré
Imatge
El Castell de Vitré i la torre de Saint-Laurent
Dades
Tipuscastell fortificat
Construcciós. XI - 1913
Característiques
Estat d'úsMonument històric (1872, 1898, 1902)
Estil arquitectònicromànic, gòtic, renaixentista i neo-gòtic
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaVitré (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplace du Château Modifica el valor a Wikidata
 48° 07′ 28″ N, 1° 12′ 55″ O / 48.1244°N,1.2153°O / 48.1244; -1.2153
Monument històric catalogat
Data14 octubre 1902
IdentificadorPA00090896
Monument històric catalogat
Data15 juliol 1898
IdentificadorPA00090896
Monument històric catalogat
Data1r juny 1872
IdentificadorPA00090896

El primer castell de la localitat de Vitré, va ser construït pel baró Robert I de Vitré a la fi del segle xi. El lloc defensiu escollit, un promontori rocós, domina la vall del riu Vilaine. Aquest edifici, del qual encara perdura una portalada d'estil romànic, succeïa a un castell de fusta construït al turó de Sainte-Croix sobre un terrer feudal cap a l'any 1000.

El baró Andreu III durant la primera meitat del segle xiii, el reconstrueix amb la seva actual planta triangular seguint el cim del promontori rocós, i envoltant-lo de fossats secs. A la seva mort, la propietat passà als Comtes de Laval.[1] Guiu XIII de Lavall ampliarà el castell al segle xv. És en aquesta època quan són realitzades les últimes modificacions defensives: doble pont llevadís, torre de la Madeleine, torre de Saint-Laurent (en la qual posteriorment es varen instal·lar els canons). Malgrat tot això, el 1487, Guiu XV de Laval el lliurarà a les tropes franceses sense combatre.[2].

Façana del costat est

A partir de finals del segle xv i durant el segle xvi es van realitzar confortables millores encara existents: construcció de galeries de circulació i d'una capella d'estil renaixentista el 1530. El Parlament de Bretanya va haver d'utilitzar aquesta fortalesa com a refugi en tres ocasions (1564, 1582 i 1583) durant les epidèmies de pesta que es van succeir a Rennes.

Amb les famílies de Rieux i Coligny, propietaris del castell entre 1547 i 1605, Vitré s'obrirà al protestantisme i es convertirà durant alguns anys en bastió hugonot. El 1589, la fortalesa resisteix un setge de cinc mesos fet pel Duc de Mercour. El 1605, el castell passarà a ser propietat de la família de La Trémoille, originària de Poitou-Charentes. La fortalesa serà abandonada al segle xvii i s'anirà degradant, en particular amb l'enfonsament parcial de la torre de Saint-Laurent i amb l'incendi accidental que va destruir la casa senyorial a la fi del segle xviii.

Readquirit per l'estat al segle xix, fou declarat Monument històric el 1872[3] i restaurat a partir de 1875 sota la direcció de l'arquitecte Darcy. Passat al domini públic, va hostatjar a partir de 1872 un petit museu impulsat per Arthur de La Borderie.[4] Actualment s'ha instal·lat l'Ajuntament de Vitré a l'interior del recinte del castell, en un edifici reconstruït el 1912 segons els plànols de l'estatge senyorial.

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. André Mussat. Arts et cultures de Bretagne : un millénaire (en francès). Rennes: Editions Ouest-France, 1995. ISBN 978-2-737-31932-7. OCLC 34611255. 
  2. Daniel Pichot i Valérie Lagier, Gwénolé Allain, p. 42.
  3. Referència n. PA00090896, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
  4. Raymond Cornon. Vitré. S.A.E.P., 1973, p. 17. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Vitré