Castellanosia (cingulat)
Castellanosia és un gènere extint de mamífers cingulats de la família dels clamifòrids que visqueren a Sud-amèrica durant el Pliocè/Plistocè. Se n'han trobat restes fòssils a la costa del departament de San José (Uruguai). Les espècies d'aquest grup són conegudes a partir de diverses beines caudals i d'una branca mandibular.[1] Aquestes restes mostren que té una morfologia caudal única entre els gliptodontins.[2] Es calcula que la maça caudal pesava uns 28 kg i tenia un moment d'inèrcia d'1,884 kg·m².[3] Els estudis fan pensar que es reservava per al combat intraespecífic o altres situacions que no exigissin una alta velocitat i que no hauria estat gaire útil com a arma defensiva contra depredadors veloços com els fèlids de dents de sabre.[4]
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Cingulata |
| Família | Chlamyphoridae |
| Subfamília | Doedicurinae |
| Gènere | Castellanosia  Kraglievich, 1932 |
| Espècies | |
| |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Rinderknecht, A.; Bostelmann T., E. «Nuevo registro del género Castellanosia Kraglievich, 1931» (en castellà). Actas de las VIII Jornadas de Zoologia del Uruguay, 2005, pàg. 99.
- ↑ Blanco, Jones i Rinderknecht, 2009, p. 3.973.
- ↑ Blanco, Jones i Rinderknecht, 2009, p. 3.976.
- ↑ Blanco, Jones i Rinderknecht, 2009, p. 3.977.
Bibliografia modifica
- Blanco, R. E.; Jones, W. W.; Rinderknecht, A. «The sweet spot of a biological hammer: the centre of percussion of glyptodont (Mammalia: Xenarthra) tail clubs» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B, 276, 1.675, 2009, pàg. 3.971-3.978. DOI: 10.1098/rspb.2009.1144.