Obre el menú principal

Castellet de Banyoles

poblat a Tivissa (Ribera d'Ebre)

El Castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és el nom que rep l'indret on es poden trobar les restes arqueològiques del poblat iber més extens de la Catalunya meridional[1] i les d'una fortificació medieval, conformant un conjunt declarat Bé cultural d'interès nacional.[2] Prospeccions més recents també han permès documentar les restes d'un campament militar romà situat a l'únic accés al poblat iber.[3]

Infotaula d'edifici
Castellet de Banyoles
El Castellet de Banyoles (Tivissa) (8).jpg
Dades
Tipus Jaciment arqueològic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaTarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaRibera d'Ebre
MunicipiTivissa
41° 03′ 45″ N, 0° 39′ 55″ E / 41.0625°N,0.6654°E / 41.0625; 0.6654Coord.: 41° 03′ 45″ N, 0° 39′ 55″ E / 41.0625°N,0.6654°E / 41.0625; 0.6654
Format per Castellet de Banyoles
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 1443-ZA
Bé d'interès cultural
Identificador RI-55-0000088
Bé d'interès cultural
Castellet de Banyoles
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0006741
Bé cultural d'interès nacional
Castellet de Banyoles
Identificador 1443-MH
IPAC 1636
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Jaciment ibèricModifica

Del jaciment, destaquen fortament les seves dues impressionants torres de defensa pentagonals de l'entrada, la seva estratègica situació a uns 115 metres sobre el curs del riu Ebre, els tresors que s'hi recuperaren i les seves dimensions (superfície màxima potencial propera als 42.000 m2). Dels estudis realitzats fins ara, sembla desprendre's la idea d'una ocupació perifèrica i d'un gran espai central públic.

Moltes de les peces arqueològiques més espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben actualment al Museu d'Arqueologia de Catalunya de Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927 i està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment, el 1912, aparegueren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze.

De moment, les excavacions han fet palès només un únic nivell de destrucció corresponent a finals del segle III aC, tot i que sembla existir una certa reocupació a finals del segle II aC i durant el segle I aC. Sembla prou documentada la seva destrucció sobtada i violenta, probablement durant els darrers anys de la Segona Guerra púnica i en relació amb les revoltes dels poblats indígenes esmentades per fonts històriques.

El conjunt del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la seva declaració de monument historicoartístic i arqueològic nacional el 1978 (Reial Decret 2.947 de 27 d'octubre i BOE del 15 de desembre).[4]

Campament militar romàModifica

A partir de diverses troballes realitzades entre el 1999 i el 2005, que demostren la presència d'un campament militar romà als inicis del segle II aC, situat en un pla a uns 150 metres a l'est de l'entrada del jaciment i sobre el camí natural d'accés a l'antic poblat ibèric, s'ha començat el seu estudi i caracterització, amb importants troballes de material ceràmic i estris militars.[3]

Fortificació medievalModifica

Les ruïnes de la fortificació, probablement del segle XII, estan situades dins el recinte del poblat ibèric excavat modernament. La construcció es troba en un lloc encimbellat, dominant la vall del riu Ebre. Es conserva un pany de paret de certa alçada, si bé la major part no arriba al metre d'alçada. És feta amb un encofrat de tàpia sobre una base de pedres irregulars disposades en filades. Queda envoltat per un fossat excavat a la roca, on hi ha forats que formen petits refugis.[2] L'indret, anomenat caput de Bannoles està documentat des del 1153, com una afrontació del castell de Miravet. Es trobava inclòs dins la jurisdicció del castell de Tivissa.[2]

ImatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellet de Banyoles  
  1. Gracià, Oriol «En el país dels ilercavons». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 68-69. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Castellet de Banyoles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 [1] Característiques bàsiques de les troballes fins a l'actualitat en les excavacions del campament militar romà
  4. BOE núm. 299 de 15/12/1978 (declaració de Monument historicoartístic nacional).

BibliografiaModifica

  • Noguera, J. (2002). Ibers a l'Ebre (Primera edició). Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (Obra guanyadora del X Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila, 2001). ISBN 84-922946-2-0.
  • Pallarès, R. (1986). "Dos elements de filiació grega del segle IV aC a l'assentament ibèric del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre". VI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 281-290.

Enllaços externsModifica