Obre el menú principal
No s'ha de confondre amb Catuvel·launs.

Els catalauns (llatí Catalauni o Catelauni) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga. La seva ciutat principal era Civitas Catalaunorum entre Civitas Suessionum i Civitas Veromanduorum. El poble dels catalauni era probablement dependent dels rems (remi).

Infotaula de grup humàCatalauns
Belgica Secunda.jpg
Situació dels Catalauni a la Gàl·lia Belga
Tipus tribu
Part de belgae / celtes
Modifica les dades a Wikidata

El seu nom, malgrat les aparences, no és sinònim del dels britans Catuvellauni, per bé que tots dos contenen l'element catu-, «batalla»; catalauni està format per catu- + alauno-, « brillant en la batalla », mentre que catuvellauni està format per catu- + vellauni, « principal, primer en la batalla ». Al Diccionari català-valencià-balear s'especula que el poble dels catalauni podria haver donat el nom als catalans.[1][2][3]

HistòriaModifica

Luci Domici Aurelià va derrotar Tètric I al lloc anomenat Catalaunus. Ammià Marcel·lí esmenta als catalàunis i Remis com a pobles de la Belgica Secunda. Els Itineraris situen un lloc de nom Durocatelauni entre Autun i Reims. Aquesta ciutat és Châlons-sur-Marne. Durocatelauni es va dir també Durocortorum.

Als camps Catalàunics o Catalàunis el general Aeci va derrotar Àtila el 451.

ReferènciesModifica

  1. Fabien Régnier, Jean-Pierre Drouin, prefaci de Venceslas Kruta, Les peuples fondateurs à l'origine de la Gaule, éd. Yoran Embanner, p. 303.
  2. Fabien Régnier, Un établissement celtique en Catalogne, Congrès scientifique du Ferrol, Espagne, 1998
  3. «CATALUNYA - Etim.». dcvb.iecat.net. Diccionari català-valencià-balear. «Catalunya representaria un Catalaunia derivat dels Catalauni, poble celta radicat a la Gàl·lia septentrional, que s'hauria establit en el nostre país a l'època de les invasions cèltiques (entre el 350 i el 250 a. de J. C.).»